El pessebre que més m’agrada
El pessebre que més m’agrada és el pessebre de suro i molsa, el pessebre que fa olor de muntanya, de terra humida. És el pessebre que em fa companyia des de Nadal fins la Candelera, mentre faig els deures. És el pessebre que contemplo absorta mentre bereno o sopo.
M’agrada embadalir-me davant del pessebre, però també m’agrada fer-lo. Primer triar el lloc i fer rondinar una mica la mare per acabar cedint. Després el desordre de caixes i fustes. M’agrada perquè per fer-lo anem a muntanya: a recollir farigola, pedres, terra, romaní i mata per posar darrera les muntanyes, que abracen el paisatge. Aquell paisatge tan semblant al poble dels avis, que quan hi anem per vacances em fa pensar amb el pessebre de casa.
M’agraden les figures que hi posem perquè les anem a comprar a la fira de Santa Llúcia. A aquella senyora de cabells blancs tan gran, arraulida a la seva parada per amagar-se del fred. M’agrada perquè sempre em diu coses boniques i es recorda de mi. Tinc fotos amb ella des que era ben petita. Si un any he estat malalta em diu: – L’any passat no vas venir, eh. I em regala un nen Jesús. – Te’l guardava per quan vinguessis.
El meu pare diu que es fa les figures a casa seva, de fang, com han de ser les figures de pessebre. Diu que les cou en un petit forn que guarda en el menjador i que té una habitació amb un armari ple de prestatges i calaixos amb figures i motllos de totes les mides. També diu que està tot l’any treballant per vendre durant la Fira, que dura quatre setmanes.
Jo sempre l’he trobat igual de gran. Però el pare m’explica que va començar a fer figures de pessebre quan només era una mica més gran que jo. Déu n’hi do!!! Si que en fa d’anys que ve a la fira. Al costat hi ha la parada de la seva filla. També es fa ella mateixa les figures i són molt divertides. No tenen cames. A la meva germana li agraden molt i es fa un pessebre a l’habitació amb aquestes figures.
El meu pare també diu que a la Fira de Santa Llúcia, cada cop hi ha menys artesans que es facin les figures a casa. Abans que pleguin el dia 23 de desembre el pare torna sol a recórrer els carrers ara ja no tan estrets de la Fira, per si l’any següent ja no troba els artesans que tan estima.
A casa hi ha molts pessebres, hi són durant tot l’any, però quan arriba el Nadal en fem un que faci olor. A casa el Nadal fa olor de pessebre.
Jordi Montlló i Bolart
