El primer cor
Capítol 3
La Aurora va resultar una rondalla poc útil per allò que Josep Anselm Clavé pretenia. Els treballadors no solien tenir coneixements de música i encara prou si sabien fer sonar un instrument. No es tractava només de música sinó d’un projecte social i polític per a la classe treballadora. Així va ser com el dissabte 2 de febrer de 1850 naixia la Sociedad Coral La Fraternidad. Era la primera vegada que es constituïa una coral a Catalunya, i també a Espanya. La Fraternidad, que també era una societat de socors mutus, cantava cançons noves que parlaven d’un ideal de societat, un món on el progrés, la virtut i l’amor feien semblar possibles els ideals republicans de la fraternitat, la igualtat i la llibertat. Però les autoritats de l’Espanya monàrquica no veien amb bons ulls una societat coral amb un nom tan republicà, i davant els problemes governatius, la societat va canviar el seu nom per un de més neutre, el de la musa grega de la música: Euterpe.
La primera actuació amb cor i orquestra es va fer la revetlla de la Mare de Déu d’agost a la Barceloneta. El primer ball cantat es va fer el 8 de novembre de 1851 al Teatre Odeón. Les primeres cantades solien ser a peu de carrer, però l’any 1853 es van començar a fer de manera regular als Jardins de la Nimfa, fins que la pressió de les autoritats els va fer marxar pel seu obrerisme republicà. La Fraternidad traslladaria la seva activitat als Camps Elisis, a tocar de Gràcia. Les primeres composicions en català es van estrenar a Gràcia l’any 1854, La Font del Roure i Les nines del Ter.
LA FONT DEL ROURE
Veniu nenes, sota el roure
Que ha dat nom a la font pura
Prop la qual, gentil natura
gala fà de son tresor
Y a la ombra del ramatge
combinant mil balls airosos,
Los ulls conten amorosos
Los secrets del nostre cor.
Las branquetes dels arboços
envaeixen à mainades
Pinsans, merles cogulludes,
passarells i rossinyols
i amb sos cants lo lloc alegren
d’eixa font que perles mana,
Mentre el cel tornan de grana
de l’aurora els arrebols.
Prop de la font que rica brolla
De entre aquestes penyes dures,
en un mon d’ il·lusions pures
s’extravia el pensament,
Al igual, galanes noies
d’entre sálsers, olms i alzines
De eixes aigües cristal·lines
baixa a perdre’s el corrent.
