El què i el perquè
Els conceptes de Casa de la Festa, Casa de la Festa Major o Casa-Museu de la Festa (als quals, seguint les modes terminològiques actuals, darrerament també s’hi ha afegit el de Centre d’Interpretació de la Festa) començaren a aparèixer a casa nostra a primers dels anys 80 del segle passat, coincidint en gran part amb la revitalització que la cultura popular i tradicional catalana va començar a experimentar a les darreries d’allò que hom va coincidir en anomenar la llarga nit del franquisme.
Els postulats principals i els objectius essencials que de forma teòrica definien aquestes incipients i innovadores infraestructures culturals s’estructuraven a l’entorn de tres grans eixos. En primer lloc, el dotar els elements i les comparses propis de cada població i de cada celebració d’un espai adequat i condicionat on poguessin conservar-se durant l’any mentre no sortien al carrer per tal de dur a terme la seva funció principal: fer la festa. Cal tenir present que durant dècades la major part dels nostres Gegants i Nans, Àligues i Dracs, Mulasses i Cavallets, van sojornar en insalubres magatzems municipals al costat dels objectes més inversemblants i inadequats, la qual cosa no feia més que certificar l’escàs interès de bona part de les autoritats del país per conservar el principal tresor etnològic de molts pobles i ciutats de Catalunya.
El segon objectiu era el de formar una petita exposició que permetés donar a conèixer a turistes i visitants les diferents formes d’expressió cultural que pretenien disposar d’aquests equipaments i els seus personatges més destacats. Amb l’excusa de la dignificació d’espais, el fet de constituir petites mostres d’imatgeria que, acompanyades de quatre pinzellades històriques, difonguessin les nostres festes, i amb elles les ciutats que les acullien, va esdevenir de seguida un reclam turístic que hom va voler aprofitar paral·lelament per potenciar allò que s’ha vingut a definir com a turisme cultural, en aquests casos de caire municipal. Aquestes exposicions festives havien de permetre també que, per primera vegada, els visitants poguessin conèixer les nostres festes fora de les coordenades d’espai i temps que els són pròpies. És a dir, que hom pogués conèixer aquestes celebracions i els seus elements sense la necessitat que aquests sortissin al carrer per tal de protagonitzar la festa. Aquest fet podia arribar a propiciar una segona onada de turisme cultural protagonitzada per tots aquells que havien visitat l’exposició i que en una segona instància volien conèixer la celebració in situ.
Finalment, el tercer gran eix sobre el qual s’estructuraven aquests complexos culturals, estretament vinculat als dos ja esmentats, era el de retornar part de la dignitat perduda durant la dictadura, quan moltes de les nostres festes i tradicions més arrelades es veieren utilitzades i condicionades pel poder imperant, tot descontextualitzant-ne parts i elements importants a la vegada que pretenien uniformitzar-les manllevant-los qualsevol signe identitari de catalanitat.
Tot plegat va comportar que just finalitzada la dictadura franquista moltes de les nostres celebracions tradicionals es trobessin en un estat de salut precari, amb uns condicionats polítics que s’havien imposat per sobre dels populars i tradicionals, amb un desconeixement important per gran part de la població, tan autòctona com forana, dels orígens i la història d’aquestes formes d’expressió cultural i amb una bona part dels elements festius deixats de la mà de Déu i conservats en condicions més que precàries, tot plegat sense oblidar els que havien acabat desapareixent o essent arraconats en qualsevol magatzem municipal.
Fou en aquest context que acabem de descriure i amb la voluntat de recuperar, dignificar i difondre les nostres festes i tradicions que a Catalunya es van començar a pensar les primeres Cases de la Festa. Malgrat tractar-se d’un tipus d’equipaments dels quals es va començar a parlar a primers dels anys 80, excepte comptades excepcions, no fou fins més d’una dècada més tard, pels volts de l’any 2000, quan les primeres Cases de la Festa van començar a veure la llum.
