El radiofònic Joan Amades
El folklorista Joan Amades havia fet guions per ràdio sobre cultura popular. Ah, i també de locutor! A hores d’ara però, malauradament, no s’ha trobat cap gravació amb la seva veu. Tan de bo un dia n’aparegui una en algun racó. Us imagineu? Seria una troballa que podria ajudar a recordar quin registre devia tenir. Per cert, devia ser una veu aguda? Greu? Qui sap, potser, més endavant…
El que sí que hi ha en l’arxiu del fons Joan Amades del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana són diversos guions que havia redactat de cara a l’emissió per les ones. Abans d’entrar en matèria però, comentar que ho va fer en dues etapes i emissores diferents. En una primera època; abans i durant la Guerra Civil als micròfons de Ràdio Associació de Catalunya (l’antiga RAC), en català i, en una segona incursió anys després del conflicte bèl·lic, als estudis de Ràdio Barcelona en castellà. Coses del directe, la dictadura… hi obligava.
Entre les cartes que hi ha en el fons de Joan Amades trobem algunes pistes que ens ajuden a descobrir un mediàtic folklorista. En data de 23 de setembre de 1937, en una carta de Pere Camps i Serra, aquest, en un primer paràgraf, comenta a l’Amades en relació al programa de la ràdio:
“Cada dijous escolto les vostres passejades pels vells carrers de Barcelona, comentaris que resulten molt exquisits pel que tenen de típic, tradicional i històric, amanits amb el vostre humorisme sà i fresc”.
Bona! “humorisme sà i fresc” descriu l’autor del document, la qual cosa fa suposar que tenia traça a exposar les matèries en antena fins al punt que, en un segon paràgraf, li fa la petició següent:
“Com sigui que jo sóc un enamorat d’aquesta matèria, el tema de la qual em suggestiona, m’heu posat, amb les vostres ressenyes, com vulgarment es diu la mel a la boca, i jo desitjaria posseir aquesta relació de la Barcelona dels nostres avis”
Pel que fa a la resposta de Joan Amades, no en tenim constància ja que, entre la correspondència que hi ha a l’arxiu, només hi ha les cartes que el folklorista rebia. Ara bé, més endavant, els seguidors de l’espai radiofònic segur que tingueren la recompensada petició gràcies a l’aparició de reculls. Per una banda, Edicions Ayma edità entre l’any 1945 al 1951 la col·lecció: Barcelona Divulgación Histórica on es recopilen els textos radiats a Ràdio Barcelona per iniciativa de l’Instituto Municipal de Historia de la Ciudad. Aquí però els textos són una obra coral dirigida per Agustí Duran i Sanpere on trobem entre d’altres il·lustres guionistes, a part d’Amades, és clar, Joan Ainaud de Lasarte o Aureli Capmany.
Per l’altra banda, Edicions 62 editava de forma pòstuma l’any 1984 2 volums de Joan Amades titulats: Històries i Llegendes de Barcelona amb la col·laboració de la Consol Mallofré i tenien cura de l’edició Jaume Fabre i J. M Huertas Claveria. El format i disseny del treball recorda l’obra El Costumari Català i, per elaborar els itineraris dels carrers de la Ciutat Vella, els autors empraren, entre altres documents, guions de ràdio del folklorista.
De retorn a la correspondència del fons Amades, Lluís Fernández el 13 de desembre de 1937 li diu textualment:
“El meu fill que cada dijous escolta la vostra passejada llegendària pels carrers de Barcelona, em diu que vos pregunti si ço que conteu es escrit en algun altre llibre o bé son apunts històrics que vos teniu recopilats.
Cas de que algun llibre en fes ressò, tindríeu la mercè de comunicar-m’ho?”
A peu de carta hi ha una nota de l’oient on es llegeix que li afegeix els corresponents segells per rebre contesta per correu.
