El rei de les aigües
(rondalla russa)
Un pobre llenyataire passava per la vora del riu; anava tot distret pensant en les seves coses i li va caure la destral a l’aigua. Tot afligit per la desgràcia que li representava, es va posar a lamentar-se en veu alta, amargament.
Aleshores se li va aparèixer el Rei de les Aigües, amb una destral d’or. La va ensenyar al llenyataire i li va preguntar:
- No és pas la teva, aquesta?
- No, no és la meva – va respondre el llenyataire.
El Rei de les Aigües li’n va ensenyar una altra de plata.
- No, no és aquesta, tampoc – va tornar a dir el llenyataire.
Finalment el Rei de les Aigües li va mostrar la seva pròpia destral, que era de ferro. Tot seguit que la va veure, el llenyataire va dir:
- Aquesta sí que és la meva!
Com a recompensa per haver dit la veritat, el Rei de les aigües li va regalar totes tres destrals.
El llenyataire se’n va tornar al poble i va explicar aquella feta als seus amics, als quals va ensenyar les destrals.
N’hi va haver un que va voler tenir la mateixa sort; va fer cap a la vora del riu, hi va deixar caure la destral i es va posar a plorar desesperadament.
Se li va aparèixer tot seguit el Rei de les Aigües amb una destral d’or i li va preguntar:
- Que és la teva destral, aquesta?
- Sí, sí, que és la meva – va respondre l’amic del llenyataire, tot content.
Però per haver dit aquesta mentida, el Rei de les Aigües no li va donar ni la destral d’or ni li va tornar la seva.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Picanyol
Locució: Jaume Cela
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 310 (1975) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
