El retorn del fons

CÀPSULA 29:
El retorn i la reunificació del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

 

La primavera de l’any 1991, la Fonoteca del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va rebre una trucada des de Montserrat del pare Josep Massot i Muntaner donant la notícia que l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya començava a arribar a Montserrat des de Ginebra.

No cal dir la sorpresa i l’alegria que aquesta trucada va suscitar, i que era el fruit d’unes llargues, complexes i discretíssimes negociacions entre l’Abadia de Montserrat (amb els abats Cassià M. Just primer i Sebastià Bardolet després) i els nets de Rafael Patxot i Jubert. Al cap de poques setmanes de la trucada, es va començar a gestionar un conveni de col·laboració entre l’Abadia de Montserrat i la Generalitat de Catalunya.

En l’esmentat conveni, hi havia el compromís de continuar amb l’edició dels volums de Materials (que dels tres que hi havia editats abans de la guerra, s’ha passat a vint-i-un), la microfilmació de tot el fons (posteriorment digitalitzat), i l’elaboració d’un inventari peça per peça (que és la part del conveni que va més endarrerida).

Però ens cal recapitular. Amb motiu del “V Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes” celebrat a Andorra l’octubre de 1979, del qual el pare Josep Massot n’era el secretari, ell mateix va haver de fer esment de l’Obra del Cançoner a la ponència que presentava dedicada a Marià Aguiló.

Josep Massot va escriure més endavant al respecte: “Una simple al·lusió es convertí en detonant d’una discussió inacabable i interessantíssima, en la qual tothom digué la seva i on es comentaren aspectes dignes de la millor novel·la policíaca, bé que no sempre prou exactes, com quan asseguraven que els materials de l’Obra que encara hi havia a Barcelona havien estat enviats a l’estranger i, juntament amb els de Suïssa, venuts a una prestigiosa universitat americana”.

Aquest esdeveniment i el fet que passats uns anys de la fi de la guerra civil i encara en ple franquisme, estudiosos i investigadors es preguntessin on era l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va donar peu a iniciar el contacte amb els néts de Rafael Patxot per iniciar les converses sobre l’estat i localització de l’Obra del Cançoner.

Els nets de Rafael Patxot, tenien instruccions precises del seu avi sobre què havien de fer i on havia d’anar el material un cop mort el dictador Francisco Franco i es donessin les condicions òptimes pel retorn del material a Catalunya. El lloc on finalment aniria destinat el material seria l’Abadia de Montserrat, on estaria ben resguardat i posat al servei del país. La persona escollida per ordenar i classificar el material, tenir-ne cura, i mantenir les relacions amb els nets de Rafael Patxot, va ser el pare Josep Massot i Muntaner.+

 

Gràcies a tot plegat, actualment podem comptar amb aquest gran fons patrimonial de la nostra tradició que, a no ser per l’ambiciós projecte que va representar l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, s’hagués perdut en molt bona part, per sempre.