El seguici festiu de sant Miquel dels Sants a Vic
Les festes celebrades a Vic l’any 1779 per celebrar la beatificació de Miquel Argemir, trinitari nascut a la ciutat i conegut com a fra Miquel dels Sants, van marcar el calendari local. Un segle després, el 1862, la celebració de la canonització va refermar la voluntat vigatana de convertir la festa major, anteriorment celebrada per la diada de sant Pere, en un homenatge al seu fill sant cada 5 de juliol.
El punt àlgid és el seguici que surt de l’Ajuntament, a la part alta de la ciutat, i fa camí cap a la catedral, a la part baixa. En aquest grup hi ha els membres de la corporació municipal, presidits per l’alcalde, acompanyats de diferents personatges i figures heretades de la processó de Corpus..
A mig camí del recorregut es troba la casa natalícia de sant Miquel dels Sants, convertida en capella, on esperen la relíquia i la imatge escultòrica del sant. Allà, la comitiva es divideix i al centre s’incorpora la part religiosa de la processó. D’aquesta manera, s’estableix l’ordre següent:
la part popular profana encapçala la rua. La formen els caps de llúpia, els gegants, el bestiari amb l’àliga bicèfala, l’orquestra i dos guàrdies de la policia local vestits de gala.
La part religiosa, tot just incorporada, conté els símbols de la catedral com a basílica menor (el tintinacle i el pavelló), la bandera de Sant Miquel dels Sants (que cada any porta un vigatà diferent que, precisament, fou batejat amb el nom de Miquel dels Sants, les relíquies i la imatge del sant sobre un baiard, acompanyada per dues fileres d’atxes enceses.
Finalment, clou al seguici la part municipal, amb el cavaller de Corpus acompanyat de dos heralds dalt de cavall, els membres de la corporació municipal, seguits per veïns de la ciutat.
De les diferents escenes que tenen rellevància de tot aquest trajecte cal destacar el pas de l’àliga davant la relíquia de sant Miquel. Aleshores, aquesta figura del bestiari s’inclina com a mostra de reverència de la ciutat cap a les restes del seu sant patró.
