El tres i el set, números meravellosos

El tres i el set, números meravellosos és un recull publicat l’any 1933 dintre de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, on Joan Amades explica en el pròleg que: “Els números, amb llurs meravelloses lleis, principis i propietats, en la seva major part ja conegudes i admirades pels pobles antics, han estat rodejats, ja de reculats temps, de diferents quimeres i supersticions d’arrel molt antiga, moltes de les quals han arribat fins als pobles de civilització moderna, que les fem reviure d’una manera subconscient i sovint ignorada, deix d’herència que portem vinculat amb nosaltres com un llevat de saviesa desconeguda que ens han llegat les generacions passades i que revivim i contínuament usem sens ni tan sols adonar-nos-en.”

Abans però de seguir llegint altres paràgrafs del folklorista, cal explicar que l’Associació Cultural Joan Amades va reeditar en versió facsímil el treball l’any 2005 afegint, per l’ocasió, una simpàtica introducció realitzada pel ninotaire Jaume Capdevila “Kap” on fa gargots meravellosos dels números set i tres jugant amb la subtilesa de mots i dibuixos.

Respecte als continguts del llibre, l’etnòleg els estructura en dos apartats intentant seguir certa simetria en descriure els números tres i set explicant, per exemple en l’antiguitat, que:  “El tres és el primer dels números considerats com de gràcia, i des del més reculat origen de la civilització ha estat venerat i admirat per tots els pobles, i és el que regeix de manera subconscient, encara avui, en el major nombre de coses de la humanitat. És considerat com l’harmonia perfecta; totes les religions i cultures li han retut l’homenatge més pregon i l’han considerat com a sagrat.” I, l’Amades, en relació al set comenta que: “És el número simbòlic i màgic per excel·lència, company del tres en molts aspectes Tots els pobles antics l’han tingut en gran estima i consideració; amb tota raó deia el romà Ciceró en el seu Somni d’Escipió, que el set és el nus del món. Gaudeix de la mateixa gràcia i del favor que el tres i, ultra un caràcter sagrat, li és donat un caient màgic i cabalístic d’una certa importància.”

Dites aquestes presentacions i ja amb aires més de curiositat, en el llibre hi ha fragments del tipus: “Les tres bèsties que més de favor van fer a Noè: l’elefant, perquè quan, per efecte del pes i del vaivé de l’aigua, l’arca cruixia, amb l’esquena apuntalava la volta; la cuca de llum, perquè de nit feia claror perquè no estiguessin a les fosques , i la balena, perquè quan estava aigua dintre de l’arca, la xuclava i amb un bufec la tirava fora.”

O, també, descripcions de proverbis com és el cas de: Ésser un talòs de set soles del qual: “Es diu per titllar algú de poc llest i de molt crèdul. Conta la tradició que segles enrere hi hagué una terrible pesta que enverinà la terra, i que per alliberar-se de les malalties que pel sol trepig s’encomanaven, calia portar sabates amb set soles. També diu que el gran Rotllà tenia tot el cos com si hagués estat de ferro, per la qual cosa era invulnerable a tot atac; però que tenia les plantes dels peus primes i toves, fins al punt que una petita pedreta trobada pel camí l’hauria pogut ferir; per evitar-ho, portava unes sabates amb set soles de ferro.”

I, fins aquí, petits tastets del llibre perquè:

Vols que te’n digui una?
Primer és el sol que la lluna.
Vols que te’n digui una altra?
Primer és el segar que el batre.
Vols que te’n digui més?
No vagis pel món sense diners.

Va, prou! Que  “Xerro més que set cotorres”