El tron del Rei Martí
La custòdia de la Catedral de Barcelona reposa sobre un sitial, conegut com el tron o cadira del rei Martí. Un tron de plata sobredaurada d’estil gòtic i que com a curiositat podem dir que és una cadira plegable per unes frontisses, per tant, presumiblement mòbil.
Esperant treballs de recerca i investigacions que, segur que ben aviat, ens puguin donar dades del tot científiques i històriques recullo en aquest expedient el que per consuetud o per tradició oral s’ha anat explicant passant aquesta informació de generació en generació i que dona a aquest tron una pàtina èpica, un cert dramatisme i transcendalitat.
De les hipòtesis que envolten aquesta peça de mobiliari medieval magnífica, n’hi ha una que apunta una possible procedència relacionada amb l’antic retaule-tabernacle del presbiteri de la Catedral del segle XIV, que actualment es troba a l’església de Sant Jaume i que deixa impracticable la seu o càtedra catedralícia. Si fos així el tron seria una càtedra episcopal.
La cadira té un encuny, una marca, de qui la va fer i que tot i que encara no sabem qui, sí que sabem on, i és de manufactura barcelonina. Un altre aspecte que dificulta la seva pertinença i datació és que és una peça totalment desposseïda d’heràldica de qualsevol mena.
La tradició explica que aquest tron o tinell és un llegat del darrer comte català Martí l’humà. Mentre finava i sense successor, els Consellers a peu de llit li preguntaren qui havia de succeir-lo en el seu tron, al mateix temps se sentia la campaneta del combregar que li duia la darrera comunió. El comte amb un fil de veu va dir-los que aquell que en aquell moment se sentia i expirà. De manera que en aquell tron no s’hi assegut mai cap rei que no hagi estat català.
No sabem que hi ha de cert en el relat tradicional, el cas és que la cadira va ser llegada al capítol i des del segle XV hi seu la custòdia. Un altre detall a tenir en compte és que no serà fins al 1492 que no trobem la denominació de tron o cadira del rei Martí per designar aquest objecte.
L’any 1937 el tron del rei Martí amb la custòdia de la Catedral de Barcelona i d’altres peces importants van viatjar a París formant part de l’ exposició d’art català que va exhibir-se a la sala del Jeu de Paume. Probablement la més important que s’ha fet mai a l’estranger, i que després es veuria ampliada al castell de Maisons-Laffitte . L’objectiu era doble, per una banda es volien protegir aquestes obres de gran vàlua de possibles saquejos al mateix temps que posar la mirada internacional en el conflicte de la Guerra Civil.
Diuen i expliquen que és en aquest context que el tron del rei Martí va despertar l’interès d’Adolf Hitler, que la va considerar com una peça de poder a tenir en compte per a la seva col·lecció. Ja sabeu que el nazisme va anar darrera de determinades peces com el Sant Grial, la llança del Destí, etc. El cas és que els jerarques nazis no se’n van sortir i l’any 1940 i un cop acabada la guerra les peces de l’exposició van retornar a Catalunya.
Actualment tant la custòdia com el tron del rei Martí es poden veure exposats a la sala capitular de la Catedral de Barcelona.
