El viatge a París i Londres amb l’Orfeó Català
L’any 1914 l’Orfeó Català va fer una gira internacional de cinc concerts: dos a París i tres a Londres. Un projecte que, tenint en compte la quantitat de persones implicades, la complexitat en l’organització, el cost econòmic, la dificultat dels desplaçaments o la incertesa de l’èxit davant d’un públic desconegut, suposava un repte només comparable, com va dir el seu director Lluís Millet, a la construcció del Palau de la Música, inaugurat només sis anys abans.
La comitiva era formada per unes quatre-centes persones, entre directius, mestres, músics, personalitats de la cultura i la política local (com ara Joan Manén, Francesc Cambó o Josep M. de Segarra), metge, assistents, periodistes, fotògrafs, cantaires i acompanyants. Es van tenir en compte tots els detalls. Els logístics, com el mecenatge i el finançament; els viatges en tren, vaixell, cotxes i autobusos; els àpats, l’allotjament, les visites de compromís… i els artístics: publicitat, padrinatge, vestuari, assaigs, col·locació a l’escenari i concerts.
La direcció de l’Orfeó va editar unes instruccions on podem llegir: “(…) Heu de pensar que no és un concert lo que anem a fer, sinó una tanda de manifestacions artístiques solemnes, que, de la primera a la última, cal que surtin amb tota la perfecció possible. Famosos mestres estrangers ens han alabat per haver-nos sentit a casa nostra; d’aquestes lloances nosaltres n’hem fet us ara públicament. Quina vergonya fora, doncs, que la nostra tasca no correspongués a lo que aquests grans mestres han dit de nosaltres!”.
Es tractava doncs, d’un repte per a l’entitat, però també pels seus cantaires i Joan Tomàs era un d’ells.
Des que amb onze anys va entrar al cor de nois no havia parat de viure moments extraordinaris, experiències artístiques de gran importància. Des de la mateixa inauguració del Palau de la Música Catalana, fins a la interpretació del Magnificat de Bach o l’audició del primer concert de Pau Casals al Palau. I això era només el començament, ja que al llarg de tota la seva vida va viure en primera persona concerts memorables, moments irrepetibles, fruit de la seva implicació artística i personal en els projectes que realitzava.
Amb divuit anys acabats de fer i a punt de completar els estudis a l’Escola Municipal de Música, Joan Tomàs, des de la corda dels baixos de l’Orfeó, va visitar les capitals europees de l’art i la cultura. Va cantar als millors auditoris, davant de milers de persones, entre les quals hi havia Debussy, Ravel, Fauré o Strauss. I va rebre els aplaudiments del públic i els elogis de la crítica, tant per la qualitat en la interpretació com pel repertori, integrat per autors clàssics però també per cançons populars i sardanes.
De ben segur que aquella experiència l’acompanyà per sempre perquè Joan Tomàs feia viure i estimar la música dels grans compositors de la mateixa manera que considerava i enaltia la cançó popular.
