Aureli Capmany: els calendaris
Aureli Capmany era un enamorat i apassionat del calendari, del constant esdevenir temporal de les hores, els dies i els anys. El fluir del temps és present a la seva obra des de ben aviat i en dues formes: el tractament de la formació, l’establiment i els canvis de calendaris i la presentació en forma de calendari d’un tema. No podem oblidar tampoc, que en els textos que tracten de la vida de sants i sants, el primer que fa sempre és situar la seva diada en el calendari anual.
El mes de desembre de 1904 publica el primer calendari a la revista infantil En Patufet, proposta que ja anuncia a primers de novembre amb un dibuix a tota pàgina a la contracoberta en el que es veu en Patufet pintant una paret, fent un grafitti, sota l’atenta mirada d’un guàrdia municipal. Al text pintat hi llegim: Calendari d’En Patufet per a l’any 1905. En els següents números trobem referències al calendari per a 1905, començant pel de l’apartat que inaugura el número del dia 12 de novembre, textos de promoció, que tenen la intenció d’animar els lectors a comprar-lo. Així, a la darrera pàgina del número del 24 de desembre, en Patufet s’acomiada dels lectors amb una poesia titulada “Als amichs y companys” dient-los:
“Com que per acabar l’any / vull fer un extraordinari / publicant lo calendari / que temps ha hi tresco ab afany; cumplint com a bon company / avuy me despedirá / desitjantvos tan sols que / passeu, com passarlas cal / las grans festas de Nadal y després … ¡Fins l’any que ve! “
Aquest anomenat “calendari” es publica just darrere el número de Nadal i tanca l’any 1904 d’En Patufet. Les dues primeres pàgines contenen un text de Capmany, signat com En Patufet amb el títol Per què faig calendari? en el qual explica com l’home primitiu fixa la seqüència periòdica temporal a partir del sol, en dies i nits, i de la lluna, en mesos, i explicant l’aportació del romans, els egipcis i els àrabs en la terminologia. Avança al lector que, a més del calendari anual, trobarà textos i il·lustracions “dels millors dibuixants i escriptors de Catalunya”, als quals hem d’afegir les acostumades historietes, refranys i col.laboracions.
Capmany tracta el tema dels calendaris en altres articles de temàtica diversa: a l’article publicat a La Renaixensa, del dia 30 de maig de 1903; al titulat Ninou, publicat a la revista D’Ací d’Allà del mes de gener de 1929, o bé la d’un gremi com per exemple quan tracta el dels Mestres de Llegir, Escriure i Comptes de la Ciutat de Barcelona, any 1740.
A més de les publicacions, el tema dels calendaris és protagonista d’algunes de les nombroses conferències que va donar arreu del país, per exemple la donada a la Asociación de Pesebristas de Barcelona el dia 18 de desembre de 1941, amb el nom de Las fiestas navideñas según la tradición popular, en la qual va tractar els canvis de calendari al llarg de la història.
Als calendaris també trasllada les dues temàtiques claus de la seva obra: el folklore i la història de Barcelona. Així a la publicació Dietario de los Almacenes Jorba, de l’any 1932, apareixen dos textos, el primer titulat Calendario popular de Barcelona sobre les festes de la ciutat, i el segon anomenat Efemérides en el qual trobem dades de la història de Barcelona entre el segle XIV i el XVIII, presentades per mesos i dies, amb un fet històric per a cada dia de l’any. Un any més tard, al mateix Dietario, hi publica un text extens sota el nom de Calendario y costumbres populares de Barcelona. Entre 1950 i 1951, l’editorial barcelonina Dalmau y Jover li publica el Calendario y costumbres populares de Barcelona que surt al carrer en 15 fascicles, amb un total de més de 350 pàgines, que encapçala amb un text sobre l’edició de calendaris.
Pels seus escrits, Capmany s’ajudava de reculls d’informació que transcrivia en fitxes o llibretes i ordenava cronològicament i és així com la podem consultar entre la seva documentació personal, en la qual també trobem algun escrit inèdit en forma de calendari anual, com l’anomenat Calendari folklòric amb informació de les festes, balls i tota mena de manisfestacions festives relatives als dies de l’any. Per acabar, comentar que la seva gran afició a la paremiologia, fa que en els seus escrits puguem localitzar gran quantitat de refranys relatius a diades o moments concrets del calendari anual.