Els combats i la glosa mallorquina i menorquina

A Mallorca, existeix una forma de fer cançó improvisada que s’anomena “la glosa”. I els glosadors acostumen a trobar-se per fer un combat. Un combat és una demostració entre dos glosadors, sovint en un escenari, de les habilitats de fer cant improvisat. És una mena de competició entre poetes. Aquests combats s’anomenen tradicionalment combats de picat.

Els glosadors, en començar el combat, es presenten tot cantant i repten el company. Poden ser homes o dones, n’hi ha de tots dos. Abans feien una invocació de tipus religiós i actualment tan sols es presenten. Aquestes persones poden tenir qualitats innates per improvisar, però segur  que també compten l’experiència, la pràctica, l’entrenament en la controvèrsia.

Una quarteta famosa anuncia:

Si dius que no sé cantar
ja n’aprendré qualque dia
es mestre que m’ensenyà
quan començà no en sabia.

El glosador ha de ser àgil de ment, tenir bona memòria, capacitat de concentració i encara veu i capacitat per cantar una tonada concreta. Llavors el glosador pot compondre espontàniament, sense preparació, la glosa sobre el que vol o li demanen al moment.

Els glosadors actuals abracen totes les edats, i destacaríem en Mateu Xurí com un dels glosadors joves que més èxit té i que és més conegut a Catalunya.

La glosa mallorquina acostuma a contenir cançons  de 6 a 8 versos. Les rimes han de ser consonants i creuades. Es canta sense acompanyament musical.

A Menorca, es fan gloses, també. S’acompanyen amb guitarra, de forma que el sonador toca i els glosadors improvisen. Acostumen a ser en forma de combat entre dos glosadors. Són per regla general de 6 versos o mots, però es pot allargar. Les rimes han de ser ABBAAB. Per exemple, aquestes gloses d’en Cris Juanico:

Es glosat que formo aquí
és de lo millor del món
es festeja amb poesia
talent i imaginació
remenam amb alegria
des de s’improvisació.