Els Corpus de joguina
En un altre espai d’aquesta secció ja ens hem aproximat a elements curiosos com a fonts d’informació que ens permeten aprofundir en aspectes relacionats amb el Corpus barceloní, ara que celebrem els 700 anys de la primera processó documentada a la ciutat. En el darrer expedient els protagonistes eren unes tauletes de fusta policromades, avui ho seran les joguines, unes joguines especials, que ens permeten jugar a fer la processó del Corpus de Barcelona.
Sona estrany però sí, la processó del Corpus també era objecte de ludificació. Com també ho eren d’altres funcions religioses, com per exemple “jugar a dir missa”. En els catàlegs de fonedors i joguinaires de mitjans del XIX i del XX trobem aquests tipus de joguines.
En el cas de jugar a dir missa trobem una similitud o una analogia amb les firetes ja que les caixes de jugar a dir missa eren tot un aixovar d’objectes necessaris per simular una celebració de l’eucaristia. Canadelles, canelobres, copons, calzes, patenes… tot de nyigui nyogui però suficient per fer més creïble i real el joc.
En el cas de les processons de Corpus de Joguina, no està tant o gens lluny de jugar amb soldadets, amb els clicks, etc. però a l’antiga. Vull dir que els materials emprats per fer les figures i els objectes no són pas de plàstic com ara estem acostumats. Són figures de plom o també de fusta.
He conegut dues processons de joguina. Una me la va mostrar en Gustau Molas i es troba dipositada al Museu Etnològic de Barcelona i aquesta és tota de fusta. La caixa de la processó de l’Etnològic té tots els elements per jugar a fer una processó completa però no m’atreviria a dir que és una processó barcelonina.
En canvi el MUHBA i el MDB disposen en els seus fons d’unes magnífiques processons de figures de plom dedicades a la processó del Corpus fosa en el taller de Lleonart, aquesta sí, dedicada a Barcelona. Antoni Serés i Elisabet Giró al llibre les Joguines de Plom ens apropen a aquesta processó de figuretes i ens informen que constava de 347 peces i que la primera fosa va realitzar-se entre 1887 i 1890. Però un dels aspectes més interessants que relaten és que cada any s’afegien noves figures donant-li caràcter d’actualitat.
La processó de Lleonart era coneguda també per Joan Amades que la considerava una raresa folklòrica i a l’obra ja citada fa la següent ressenya … Els primer motlles, que constaven de les joguines més principals que integren la processó. foren gravats pels voltants del 1880. Copiats de la Casa de la Caritat, hi foren afegits uns Nans, encara que mai no han figurat a la processó del Corpus….
El llegat fotogràfic desmenteix la darrera afirmació de Joan Amades. Ja que disposem de fotografies de tombants del segle XIX al segle XX que confirmen la participació de capgrossos a la processó de la Seu i el seu aspecte coincideix amb les figures foses per Lleonart.
