Els gegants en temps de guerra
Resseguint la història dels gegants a casa nostra arribem als períodes més convulsos i foscos: les guerres. Però també les celebracions per les finalitzacions dels conflictes, com les que es van fer a Barcelona l’any 1783 per la fi de la Guerra de la Independència dels Estats Units, l’any 1839 després de la Guerra dels Set Anys i el 1876 per la fi de la Tercera Guerra Carlina.
Una dada curiosa és la que ens arriba en acabar la Guerra d’Àfrica l’any 1860, quan es posa de moda vestir els gegants de musulmans o turcs.
La darrera guerra que vam viure, la Guerra Civil, va deixar petjada en nombroses figures que van tenir diversos finals fatídics.
Pocs dies abans de l’esclat de la guerra, estava previst que se celebrés a l’Olímpiada Popular a Barcelona, un esdeveniment esportiu contrari a les Olimpíades que aquell any es feien a Berlín i que Hitler va fer servir com a reclam publicitari. La inauguració s’havia de fer el 19 de juliol però el dia 17 el general Francisco Franco va capitanejar el cop d’estat que va encetar la guerra. Diversos elements festius s’havien desplaçat a la ciutat per participar-hi i es van perdre per sempre més, com els gegants petits, la Mulassa i el Drac de Vilanova i la Geltrú.
D’altres van ser cremats al llarg de la guerra. És el cas dels de Banyoles i Centelles, que es van cremar per tal de fer espai per resguardar els militars. També els de les Planes d’Hostoles, que van ser incendiats per les tropes en retirada cap a França. Un altre cas sonat seria el de Cervera, que van ser cremats al camp de futbol per ser elements propers a la religió. Un altre exemple serien aquells que es guardaven en esglésies que van ser incendiades, com els de Solsona, Cardedeu, Sanaüja, la Santa Infància i la parròquia de Sant Andreu de Lleida. També hi ha el cas dels de Santa Maria del Mar, que mai no s’ha acabat d’aclarir si es van cremar o simplement es van perdre.
Els de Tortosa, en canvi, van ser destrossats per l’exèrcit vencedor dins les trinxeres. Els pocs trossos que en van quedar van servir de joguina per a la canalla. Un cas semblant va succeir a Sant Joan de les Abadesses, on l’exèrcit marroquí, que ajudava les tropes franquistes, va destrossar els gegants en veure’ls guardats al monestir i creure que devien representar alguna divinitat. També es van perdre els de Calella o els vells d’Igualada.
Per sort, també hi va haver miracles. A Barcelona, els quatre Gegants del Pi van ser salvaguardats de la crema d’esglésies al costat de l’arxiu parroquial gràcies a un comboi de voluntaris capitanejats per Agustí Duran i Sanpere. També a la Ciutat Comtal, els Gegants de la Plaça Nova es van resguardar al magatzem d’una botiga de persianes, on es van salvar de les bombes.
fotos: Totes les imatges són de l’Arxiu Cuyàs – Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona.
