Aureli Capmany: els jocs i les joguines
Aureli Capmany tenia per costum fer xerrades, sessions o classes en les quals tractava al mateix temps les cançons, els balls, les rondalles i també els jocs i les joguines. Molts cops era indissociable parlar d’un tema sense barrejant-lo amb l’altre perquè una cançó potser al mateix temps un ball, que també és un joc.
Als jocs i les joguines dedicà alguns dels seus escrits, especialment en una etapa concreta de la seva trajectòria. Per Capmany, el joc és un element irrenunciable en l’educació dels nens, molt més enllà del lleure que també és important, a través del qual l’infant aprèn pautes de comportament, normes i maneres de fer que podrà aplicar al llarg de tota la vida i en tota mena de situacions.
No podem oblidar que la revista En Patufet publica des de ben aviat textos referits als jocs. Així al número 2 del 10 de gener de 1904 ja hi trobem una secció anomenada “Jochs de noyets y noyetas”en la qual explica la cançò-joc-ball infantil que coneixem amb el nom d’Olles, olles.
L’any 1909 Capmany publica dos articles a la revista La rondalla del dijous referits als jocs. El primer referit al Ball de la cacerola, mig joc-ball i cançó, i al segon explica com es juga al Titllo o xarranca. L’any 1918 la prestigiosa revista D’Aci i d’allà li publica l’article, força extens titolat Els jocs de la infantesa en l’Antiguitat; Grècia i Roma, en el qual tracta sobre la importància dels jocs i joguines per a la mainada i d’algunes modalitats de jocs i joguines: les nines, els balls, els jocs amb cèrcols, amb cavallets, amb pilotes, amb baldufes, amb bitlles, saltar a corda, i altres.
L’any 1921 a La Mainada publica una sèrie de textos referits a diferents modalitats de jocs: El joc de rotllo o sardana, en el qual defensa el valor d’ensenyar els nens i nenes a fer jocs amb cançò i ball; La nina en el qual es referix als diferents tipus de nines, Auques i rodolins sobre els diferents jocs per fer amb rodolins. El mateix any, al Noticiari mensual de la Secció Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular apareix l’article Jocs populars amb les instruccions per jugar al Tio fresco, a la puput i al gat i la rata, text relacionat amb la sessió que Capmany dóna en aquest Ateneu, de tan reconeguda trajectòria, dedicada als jocs dins d’un cicle de cinc xerrades en les quals també tractà els temes de la cançó, les rondalles i les figures importants del llegendari català.
Al cap de dos anys, l’editorial Políglota li edita una obra monogràfica sobre el tema: Cançons i jocs cantats de la infantesa, recull d’un bon nombre de jocs amb cançó, alguns dels quals són balls senzills, agrupats en diversos apartats: Cançonetes i entreteniments per a alegrar els petits, Cançons per a dansar, Cançons per a jugar, …
L’any 1935 dins de l’Arxiu de tradicions populars apareix l’article El tradicionalisme en els jocs i joguines de la infantesa i al mateix any a Claror : publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona el text Els jocs i les joguines de la infantesa, en els quals reflexiona com el joc i les joguines han acompanyat l’ésser humà constantment al llarg de la història i en totes les èpoques. I és aquest any 1935, el darrer en què Capmany publica sobre jocs i joquines, malgrat que aquesta no era la seva intenció.
L’any 1938, Capmany tenia previst iniciar una sèrie de llibres editats per l’Esbart català de dansaires que sota el nom genèric d’El sarró del rondallaire, havien de contenir “segons un manuscrit d’ell mateix: “Costums. Festes. Cançons. Jocs. Danses. Llegendes. .” Un altre cop diversos temes entrellaçats i relacionats. Aquest projecte quedà aturat, si us plau per força, per la Guerra Civil, fou un dels molts que la contesa va deixar arraconats per sempre més. Per això, un cop aquesta iniciativa queda sense realitzar, el darrer escrit que coneixem sobre el tema és el que ja hem esmentat de 1935.
Però les publicacions només són una cara del joc a la vida de Capmany. L’altra és l’ús que feia dels jocs i les joguines als cursos, classes, conferències i sessions. A les que donava a l’Institut de cultura i Biblioteca popular per a la dona a partir de 1914, les que va fer durant molts anys als infants de la Casa de la Caritat, o les que puntualment feia en associacions, com a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
I és en aquest sentit que Aureli Capmany, com és precursor dels actualment anomenats contacontes, també és precursor de les persones i entitats que avui tenen el joc com a matèria d’estudi i difusió, però sobretot d’aquelles que defensen que el joc és imprescindible i insubstituïble perquè les nenes i els nens creixin i de grans apliquin tot allò que implícitament el joc els ha proporcionat.
