Els Muixí, de Sabadell, figuraires i músics
Durant la recerca sobre els 75 anys del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, em va sorgir la curiositat de saber quines figures de pessebre es feien servir a finals del segle XIX i principis del XX. En dues cases de Castellar vaig trobar figures atribuïdes als germans Muixí, en Pere i en Joan Baptista, uns terrissaires i músics de Sabadell dels quals he descobert algunes dades interessants.
En Pere Muixí i Marcet va néixer a Sabadell l’any 1786 i va ser un reconegut gerrer i músic. Destacava per la seva habilitat en la creació d’obres de terra cuita, especialitzant-se en escultures. Entre les seves obres més destacades hi ha les grans estàtues del campanar de l’església de Sant Feliu de Sabadell i uns gerros impressionants per a la seva façana. La seva terrisseria es trobava a la cantonada dels carrers de la Salut i el Raval de Dins.
Però la seva destresa no es limitava a les grans obres. També va crear figures de pessebre molt apreciades que es trobaven als pessebres humils de Sabadell i voltants durant la segona meitat del segle XIX.
En el camp musical, Pere Muixí, juntament amb el seu germà Joan Baptista, nascut l’any 1796, va fundar la cobla “Els Muixins” el 1810, quan encara vivien al carrer de Sant Antoni de Sabadell. Aquesta formació instrumental tradicional catalana es va convertir en una de les agrupacions musicals més importants de l’època, contribuint a la difusió de la música popular catalana.
Joan Baptista Muixí, tot i ser conegut principalment com a músic, també va participar activament en la terrisseria familiar. Els germans Muixí, amb el seu caràcter polifacètic, van saber combinar l’ofici de terrissaire amb la passió per la música, ja que viure només de la música era molt difícil en aquells temps. La seva popular orquestra, “Els Muixins”, va ser un referent a les festes majors de la regió durant molts anys.
La influència dels Muixí es va estendre a la següent generació amb Mn. Joan Muixí i Carol, fill de Pere Muixí, qui va ser rector de la Parròquia de Sant Feliu del Racó durant trenta-tres anys. Com el seu pare, Joan també es va dedicar a la música i a la creació de figures de terra cuita per al jardí de la seva parròquia.
Malauradament, l’orquestra “Els Muixins” es va dissoldre l’any 1854, després d’un tràgic accident de trànsit mentre tornaven d’una vetllada de sarsuela a Rubí. Pere Muixí va morir l’any 1871, deixant un llegat artístic i musical que perduraria. El seu germà Joan Baptista va morir el 1882, havent contribuït també significativament a la riquesa cultural de Sabadell.
Les figures de pessebre que creaven eren senzilles, sense massa detalls, però molt expressives i pintades amb colors vius. Venudes a preus populars, formaven part de molts pessebres casolans de l’època, representant feines del camp i de les cases, amb homes que portaven barretina i dones amb faldilla ampla.
Recuperar i documentar les figures dels germans Muixí és essencial per reconèixer i valorar tota l’activitat que es desenvolupa al voltant del pessebre, una activitat sovint oblidada i que ha deixat en l’anonimat molts dels seus creadors.
