Els papers familiars
De Joan Amades en sabem que recopilava documentació sobre cultura popular, però el que sovint passa per alt és imaginar que també hagués tingut interès per guardar certificats de defunció, naixement, casament o testaments dels seus avantpassats més propers. Clar que, en part, tampoc hauria de sorprendre ja que, si ho guardava tot de mena, també ha de ser lògic que custodiés impresos d’identitat familiar, no?
Entre la documentació de tipus personal que hi ha al Fons Amades trobem documents notarials, religiosos o d’ordre militar que, contrastats, possibiliten desplegar, per exemple, amb major detall, l’arbre genealògic del folklorista. Un estudi detallat a hores d’ara al respecte encara està per construir, potser, per més endavant… però, abans no succeeixi, divulgar aquí algunes dades relacionades amb alguns fets familiars interessants d’apropar.
El document més antic que es conserva porta estampat un segell de l’any 1843 i fa referència a les últimes voluntats de Pau Gelats i Conillera, sastre de l’Espluga de Francolí, que va fer redactar en llengua catalana el dia 25 d’abril de 1825. Cal recordar que el segon cognom de l’Amades era precisament el de Gelats i, d’aquí que, l’existència d’aquest testament possibilita aprofundir en les arrels de la branca materna de l’escriptor en terres de la comarca de la Conca de Barberà.
Un altre document que també crida l’atenció, pròxim a la mare de Joan Amades, és el certificat de defunció que el Ejército de ultramar en Cuba va fer arribar a la família del Soldado Magin “Gelat” Griñó, el qual va perdre la vida a la Guerra de Cuba, el dia 30 de maig de l’any 1878 a l’Hospital de Sta. Cruz, a conseqüència (així ho exposa) d’una gangrena.
Curiosament del mateix any i també d’origen militar es conserva del pare del folklorista La libreta de Ajustes del Soldado Blas Amades Barrabés del 1º Batallón 3ª Comapañia del Regimiento Infanteria de Africa. El quadern, que és d’un format de butxaca, recull informació relacionada amb les pagues i despeses que va tenir el progenitor de Joan Amades durant l’etapa de soldat a l’exèrcit espanyol.
Ara bé, hi ha un quadern amb informació personal que és interessant de destacar, en format de llibreta d’anar a l’escola, la coberta del qual té una etiqueta amb la següent inscripció: “Apuntes año 1870”.
El document és un llibre casolà de registre familiar que està redactat a tinta, amb una bona lletra de cal·ligrafia i en llengua castellana. En ella, i per pàgines personalitzades, hi ha una breu descripció dels antecessors de l’Amades on s’hi recullen els noms i els dos cognoms, les procedències de naixement, el dia, així com també entre altres informacions els llocs i les dates de defunció. Ah, i en alguns al final i, entre parèntesi, consta un: “No hizo testamento” o “Hizo testamento”. Curiós?
A banda de l’anècdota testamentària però, el quadern recull una informació que havia passat força desapercebuda com és el fet de saber que Joan Amades havia tingut una germana 4 anys més petita que es deia Emilia. Malauradament només va viure 20 mesos i, segons consta en el quadern, va morir a les 3 de la tarda del dia 1 de setembre de l’any 1895.
L’obtenció de les dades de l’existència de la germana acrediten la modificació del perfil biogràfic de l’Amades que feien creure que era fill únic alhora que fonamenten els arguments del perquè l’enviaren a viure al poble de Bot, a la comarca de la Terra Alta, on residien els avis per part paterna. De ben segur que allí, en aquells dies, es respiraven aires més saludables que a la capital.
Antoni Serés i Aguilar
DGCPT
