Pavesos – “El tio Pep”
Càpsula número 80
Parlar dels Pavesos és recordar Joan Monleón. Avui ens anem de Falles a Ciutat Vella, el casc antic de València. Entre falles i fallers es cou la història de la cançó que torna avui al Fes ta festa. Joan Monleon, orxater i faller com el que més, és el creador i l’ànima dels Pavesos, sorgits de la Falla del carrer Bany dels Pavesos, d’on agafen el nom. La idea original és dedicar-se de ple a la música popular i tradicional de la seva terra, cercant material a cada una de les comarques valencianes. I omplir-la d’humor i de festa. És la consigna de Joan Monleón:
“S’ha d’agafar la vida com diu Célia Gámez: Tomar la vida en serio es una tonteria, hay que gozarla, hay que vivir. És un lema. Lo que passa que la vida te crea unes situacions i lo que no pots anar és en contracorrent, no?. Nedes en favor de la corrent i quan tens oportunitats, doncs vas a la vora del riu i surts de l’aigua, i si vas en contracorrent, t’ofegues, clar. Lo que passa que vàrem fer una falla que, penso, ens avançarem a l’època. Vaig ser president de falla i es va crear el grup Els Pavesos i pense que va ser un poc revolucionari lo que vàrem fer en aquella època. No estava preparada la cosa i vam tenir prou dolors de cap, però la qüestió és que continuem treballant, continuem fent coses, i aqueixos dolors de cap passen, com passa tot en esta vida. És bonic ser president de falla perquè crees coses i participes de la festa. A mi em va agradar prou ser el president. Això era l’únic lloc on es votava, les falles. Si eres president és perquè tenies la majoria de vots de tota la comissió, i a mí em votaven. No sé si em presento de polític si em votarien igual, (RIU). Jo volia presentar-me a Senador, però vestit de romà que és lo que toca, i no vestit com van tots tant seriosos, però no sé si em deixarien”
Les falles, realment l’únic lloc on funcionava la democràcia i es podia votar, com recordava Joan Monleón fa una quants anys. Joan Monleón va morir l’any 2009, després d’haver treballat també com a presentador de televisió i de ràdio, d’haver fet d’orxater, d’actor i d’haver posat el seu humor particular, descarat i sarcàstic, en totes les seves activitats artístiques. La que recordem ara és la faceta musical, al front del nombrós grup Els Pavesos que són, en principi, vuit músics que es posen en marxa i pugen als escenaris l’any 1976, sempre amb amics i col·laboradors participant en els seus espectacles. Amb aquest sentit de l’humor permanent com a lema vital. Dels Pavesos farem tornar una de les seves cançons més populars d’entre les primeres, dels inicis. Pertany al seu disc primer titulat A la nostra gent, editat l’any 1976, on recullen una mostra de cançó tradicional valenciana, com aquesta tan popular d’El Tio Pep, on sentirem, a més, entre d’altres veus, la de la també desapareguda Merxe Banyuls.
