Els retaulons
Els retaulons són els exvots més elaborats, lliurats en acció de gràcies a un sant, santa o Mare de Déu. També se’ls coneix amb el nom de ‘miracles’. Es tracta de modestes obres pictòriques sobre fusta o metall, generalment de petites dimensions, que contenen el motiu pel qual es mostra agraïment.
En un retauló es poden distingir diferents elements que el componen. Per una banda, l’escena que recull el protagonista en el moment de perill o accident que omple tota la superfície o la major part. La superació d’aquest mal tràngol és, precisament, allò que genera la gratitud vers el referent religiós. Aquest referent, a vegades acompanyat d’altres figures i personatges celestials, se sol situar a la part superior a sobre o envoltat de núvols. Ocasionalment, es compta amb una breu explicació del fet, amb dades i textos que el contextualitzen degudament i amb precisió.
Els retaulons són, per tota aquesta combinació, uns documents de gran interès per als estudis etnològics. S’hi poden contemplar una gran diversitat de situacions quotidianes, tant a l’interior de les cases com a l’exterior, pròpies d’altres temps; també s’hi veuen espais urbans o rurals identificables, que, a hores d’ara, ja han patit les transformacions produïdes pel pas del temps; igualment, s’hi mostren malalties o afectacions de la salut que, aleshores, podien ser insalvables. Un subgrup especial l’ocupen aquells retaulons amb escenes marítimes, pròpies dels santuaris de la costa. Solen recollir barques i vaixells en mars enfurismats i en perill de naufragi.
Malgrat que no sigui imprescindible, sol constar-hi l’expressió “exvot”, que vol dir “d’una prometença”.
Fins fa uns anys es veia una gran quantitat de retaulons que ocupaven sales senceres dels santuaris i ermites, juntament amb les altres tipologies d’exvots. Molts, pel fet de considerar-se obres artístiques menors, han estat destruïts. Sortosament, encara ara hi ha llocs, com el santuari de Sant Ramon a la Segarra o el del Miracle de Riner al Solsonès, on es poden admirar en el mateix lloc on anaven destinats originalment. I algunes seleccions de peces conservades estan acollides als museus de contingut etnogràfic.
Els retaulons no són unes produccions exclusivament catalanes, sinó que se’n troben a d’altres territoris d’Europa. A Itàlia, per exemple, se’n trobem molts que han substituït l’expressió “exvot” per les lletres “PGR” que vol dir “per la gràcia rebuda”.
Els pintors que es dedicaven a pintar retaulons són, sovint, anònims. Només d’alguns se’n sap el nom. La seva producció no és considerada, tret d’algunes excepcions, un art elevat per les seves característiques i destí. Malgrat això, com s’ha afirmat, són peces d’extraordinari valor per conèixer la religiositat dels temps passats.
