Els romanços
Aquesta secció torna a tocar la literatura de fil i canya. Avui la cosa va de romanços.
El romanç és un gènere de la literatura de canya i cordill, que te els seus orígens en l’èpica i en les llegendes de cavallers. Trobem fulls molts similars a la resta d’Europa. La influència espanyola en altres indrets, com per exemple a Amèrica, va portar aquests romanços a l’altre banda de l’oceà adoptant nom propi, com és el cas del romanç mexicà que rep el nom de “Corrido”.
Pel que fa a la seva forma, seria difícil posar-se d’acord ja que d’entrada les seves mides difereixen d’un exemplar a un altre. Uns els trobem a una sola cara, d’altres a doble cara i d’altres a doble full. Però cal destacar dos aspectes dels romanços: per una banda el literari i que no hi entrarem però que és de gran interès; per un altra banda l’aspecte gràfic, el gran nombre de capçaleres estampades en diferents tècniques i èpoques, amb més o menys encert i mestratge, converteixen els romanços en una galeria d’il·lustracions molt interessants i atractives tant des d’un punt de vista estètic, simbòlic o tècnic.
Suposem que l’estampació de romanços va ser quasi bé immediata a l’establiment de l’impremta, malgrat tot els exemplars més antics que coneixem son d’estètica gòtica i daten del segle XVI . Ara bé aquests fulls van viure la seva època d’or al llarg de segle XVII i XIX i van sobreviure, a l’estat espanyol, fins ben entrat el segle XX.
Usualment, la seva distribució al carrer anava a càrrec de persones invidents. És per aquest motiu que aquests fulls s’anomenen popularment als països de parla catalana Romanços de Cec. A més, i filant més prim, caldria distingir dues menes de venedors: uns els que venien romanços junt amb altres tipus de fulls, que tocaven romanços de temàtica, que podríem anomenar lleugera de tipus amorós i humorístic; i un segon grup seria l’especialitzat en la venda de romanços de temes durs i cruels, avui els anomenaríem de gènere negre, amb crims, delictes, etc. i que en l’època eren coneguts com romanços de sang i fetge.
Els temes dels romanços han estat diversos i variats. Els de sang i fetge han explicat històries amb continguts truculents,. D’altres han narrat amors, desamors, gestes de cavallers i damisel·les, temes satírics, humorístics, religiosos, pronòstics etc. Tampoc han faltat els temes de ficció amb històries fantàstiques de terres llunyanes on és possible que succeeixin les coses mes inversemblants o hi visquin les criatures mes espantoses, i que res tenen a envejar als guions i les trames mes fantàstiques de les pel·lícules de Hollywood.
Les històries carregades d’elements imaginaris increïbles, i l’arrelament d’aquest gènere de literatura de canya i cordill ha generat frases fetes que hem adoptat dins el nostre llenguatge i que son d’ús freqüent encara que moltes vegades els qui les usen desconeguin els romanços. Les expressions “deixar-se de romanços”, “ quins romanços”, “no em vinguis amb romanços” o “no m’expliquis romanços” serien exemples de les més utilitzades.
