Els tres Reis d’Orient

Tot són nervis i corredisses, ja ningú pot dormir més. La cridòria s’ha fet la mestressa de la casa, tot son riures i exclamacions, mira aquell és per a mi!! i jo tinc el més gran!!! i aquells dos són per al pare i per a la mare!!! Fins que tots plegats obren la porta de l’habitació i exclamen amb alegria desbordada: Pare, mare han vingut els reis!… Sí, han vingut, però d’on? I qui són?

L’Evangeli de Mateu és l’únic relat bíblic que recull l’arribada d’uns mags que seguint una estrella cercaven un nen que havia de convertir-se en el Messies. El fet que l’original de l’evangeli esmentat fos escrit probablement en arameu fa que la traducció al grec de mag sigui confosa, ja que pot tenir diversos significats i matisos, per exemple, pot traduir-se per savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc. Aquest text tampoc cita el nombre de mags o savis que hi havia i molt menys els seus noms. Només ens indica que provenen de l’Orient, és a dir, d’on surt el sol, tota una procedència simbòlica ja que porten la llum, l’escalf, el saber… També ens descriu els obsequis que duien per honorar-lo consistents en or, encens i mirra. També és interessant fer una lectura d’aquests obsequis, l’or com a ofrena a qui té el poder a la terra, per tant a un home, l’encens, l’ofrena que s’enlaira fent referència a la condició divina de l’honorat i finalment la mirra un producte aromàtic que s’usa per embalsamar recordant la condició de mortal del Messies.

Al segle IV, per analogia amb els obsequis va fixar-se el nombre de mags en tres, i posteriorment se’ls donà el nom de Melcior, Gaspar, i Baltasar. Un dels testimonis onomàstics que es conserven el trobem a Sant Apol·linar el nou, a Ravenna, en uns mosaics preciosos.

Més endavant l’art va fixar la iconografia dels reis. Així, Melcior és representat com un home d’edat amb barbes i cabell llarg blanc, Gaspar és un home madur de barbes i cabellera rossa i finalment Baltasar és el rei negre incorporat a aquesta tradició el segle XIV i totalment assumit el segle XVI.  Hi ha qui interpreta aquesta iconografia com a representants de les diferents parts del món conegudes i d’altres com les edats de l’home.

L’església catòlica celebra aquesta solemnitat el 6 de gener i la vigília, el dia 5 és tradició que aquests personatges, que amb els temps hem acabat per conèixer com els reis, o reixos, arribin a les poblacions a dur joguines i llaminadures i altres obsequis a la mainada.

Actualment són rebuts a les cavalcades, una tradició relativament recent ja que la primera va ser a Alcoi el 1885 i al Principat a Igualada el 1895. En algunes poblacions els reis són rebuts a llum de torxes i fanalets un vestigi de l’antic costum de quan els infants sortien  als boscos, a les platges i altres verals per indicar amb els seus senyals de llum el camí als reis per tal que no es perdessin.

Parlant d’Alcoi, sabíeu que aquesta població té una singularitat que no es repeteix enlloc? El rei negre és el Gaspar.

Au, a passar-ho bé, feu bondat i que us portin moltes coses.