Els Tres Tambors – “Cançó del noi dels cabells llargs”
Càpsula número 62
Tornem a l’any 1966. Enmig de l’efervescència de la Nova Cançó van sorgint propostes alternatives al model de cantautor dels 16J. El folk d’arrels més americanes i el rock, ja universal, en són una bona mostra. Els tres tambors és, en realitat, un quartet amb guitarres elèctriques i acústiques combinades amb baix i bateria, format per Albert Batiste i el seu germà Jordi que canten i toquen la guitarra i el baix respectivament, Xavier Triadó i després Josep Maria Farran a l’altra guitarra i Gabriel Jaraba a la bateria. L’Albert també actuarà paral·lelament com a cantautor dins del Grup de Folk, Jordi Batista destaca i perdura com a solista i compositor, i Gabriel Jaraba abandonarà la música per dedicar-se al periodisme i a la docència, amb una carrera brillant com a columnista, escriptor i mestre de periodistes. Gabriel Jaraba és, precisament, qui ens recorda els orígens dels Tres Tambors.
“Va ser un dels primers grups de rock en català. El primer grup de rock, junt amb Els 4 Gats, que tenia una idea del que ara se’n diu rock català i que nosaltres aleshores ja teníem clar i volíem fer comprendre, a vegades amb grans dificultats, a la gent de la Cançó que, per una normalització de la música popular i moderna en català, calia introduir també les altres formes que arribaven del món anglosaxó”.
Aquesta era també la idea de Lluís Serrahima quan va publicar el seu manifest ‘Ens calen cançons d’ara’ l’any 1959. Ho repetim aquí constantment: La Nova Cançó no era ni havia de ser només la dels cantautors. Continuem a l’any 1966. El petit dels germans Batista, Jordi, és el baixista, compositor i cantant dels Tres Tambors, pioners del rock català, en plena dictadura franquista.
“Suposo que, en aquells moments, l’ambient del rock es limitava una mica als que fèiem rock en català erem nosaltres, Els Tres Tambors i el Pau Riba que feia una cosa més psicodèlica, més volada. Hi havia els que feien música pop i rock en castellà. Nosaltres, els catalans i els castellans no ens fèiem molt, Ens trobàvem a les actuacions… més que a les actuacions, a les tornades, cadascú de les seves actuacions, en algun restaurant de la carretera i ens saludàvem, però no hi havia una relació. Jo recordo que era molt fan de Los Salvajes i ens coneixíem, i havíem parlat però no sé per què hi havia com una mena de cosa rara entre els catalans i els castellans. Els catalans en consideràvem potser més agosarats perquè el que fèiem en aquells moments era difícil”.
Era la dificultat de dur els cabells llargs i, a més, fer rock en català en plena dictadura. Aquests records de Jordi Batiste ens situen molt bé a l’època. Ell és l’autor de la cançó que torna avui al Fes ta festa, amb fortes reminiscències folk, que popularitzen Els Tres Tambors i que forma part del seu primer disc enregistrat aquell mateix any, 1966, pel segell Belter, després d’un contenciós amb Edigsa que es nega a gravar-los: Cançó del noi dels cabells llargs, que és en realitat la cançó de Jordi Batiste, qui l’escriu i la canta amb els Tres tambors. La primera onada de rock català sota el franquisme a la segona meitat del segle XX.
