Els ventalls (Per Corpus)
Els ventalls són un full imprès que va tenir gran popularitat al llarg del segle XIX i com veurem en aquesta secció el seu us va més enllà de fer-se aire en temps calurosos i espantar les empipadores mosques. El seu origen , però, ve de lluny. Segons l’historiador Agustí Duran i Sanpere, els ventalls eren usats a Barcelona ja des del segle XV. En un principi eren unes peces de forma rectangular, normalment fetes de palma o palla trenada, subjectades a un mànec. Els més luxosos eren decorats amb passamaneria, serrells i borles només a l’abast d’economies poderoses.
Aquests ventalls luxosos, eren utilitzats a les grans solemnitats com la del Corpus. Les diferents corporacions com els gremis o les g¡confraries, els confeccionaven amb els seus distintius i colors. Al mateix temps eren un element de distinció amb el que el consell barceloní obsequiava a les personalitats convidades. Aquest costum encara es manté en algunes poblacions. En els seguicis festius amb participació de les autoritats, com és el cas de la Festa major de Terrassa, el fet de portar el ventall atorga al portador la categoria d’autoritat i li dona distinció.
Joan Amades en el Llibre les Veus del Carrer ens explica que aquests ventalls van derivar en uns de caire més senzill. Estaven fets amb un cartó rectangular, unit a una canya, que li feia de mànec, pel costat ample del cartó. N’hi havia de dues mides, una més petita per a la mainada i una altra més gran destinada al públic adult. A principis del segle XIX, va iniciar-se el costum d’imprimir, a cada cara del ventall, un gravat amb una llegenda explicativa que primer va ser molt breu i en prosa, i que molt aviat fou allargada i versificada, guanyant espai del gravat, que va reduir-se per donar pas al vers.
Es publicava un ventall nou cada setmana i els editors van voler donar-li un to d’actualitat, així, va constituir una mena de full setmanal d’informació. Això va fer que pels ventalls desfilessin una gran varietat de temes i de motius, amb preferència de to satíric .Si poguéssim posseir la totalitat dels ventalls publicats, podríem seguir, amb molta exactitud i fidelitat, tota la vida ciutadana vuitcentista.
Aquests ventalls senzills eren fràgils. Aquesta característica feia que es fes malbé aviat, i això feia que se’n comprés un de nou cada setmana. De vegades, el nou, es comprava només pel fet d’estar a l’ordre del dia. Van fer-se ventalls que reflectien els principals esdeveniments socials com la inauguració del ferrocarril Barcelona – Mataró o ventalls amb propaganda política. El mateix Amades en el llibre Apunts d’imatgeria ens diu …Els textos excitants i virulents d’alguns ventalls, van influir notablement, en mes d’una ocasió, a l’excitament dels ànims i a la predisposició de l’esperit a estats revolucionaris que travessà el nostre país el segle passat. Dos ventalls atribuïts al notable poeta Josep Robrenyo, van encendre la multitud i van contribuir a l’aixecament que l’any 1835 culminà amb la crema de convents…
Actualment els ventalls han derivat en banderoles que són utilitzades en esdeveniments de diversa índole. Els podem veure en els estadis, en mítings polítics en època electoral, com a obsequi d’una campanya publicitària, desfilades, cavalcades etc.
————————————–
Les imatges estan extretes de la web http://piscolabislibrorum.blogspot.com/
