Els ventalls
Joan Amades, en un dels apartats del llibre Apunts d’imatgeria, (1938) en parlar dels ventalls, fa la següent descripció:
“El ventall és un derivat o una extensió del romanç en el seu aspecte d’imatgeria i literatura popular. Però és del tot diferent l’aplicació que se li dóna dins els usos populars. Consisteix en un full de paper, de tamany quart, que va enganxat a sobre d’un cartró, de la mateixa mida, que es munta al cap d’una canya d’uns 40 centímetres de llargada que serveix de mànec al ventall. La seva aplicació és senzillament per a fer aire. El cartó porta un full d’imatgeria a cada cara, de manera que cada ventall consta de dues cares i, per tant, de dues imatges. El full consta, com en els romanços, d’una capçalera, gravada al boix, al·lusiva més o menys al text, i d’una part literària, sempre en vers, generalment curta, per acabar d’omplir la part de full que deixa de marge el gravat. Quan aquest no té tota l’amplada del full, una bonica orla tanca tot l’imprès, i quan el gravat va de banda a banda de l’imprès, aleshores l’orla neix al peu d’aquest i tanca el text sols per la part inferior i laterals; la superior és encapçalada pel gravat. Generalment les dues cares del ventall no guarden relació l’una amb l’altra. Hi ha ventalls que no porten text, i tot el full és omplert per un gravat, ocupant aleshores un vers al·lusiu tota l’altra cara, com també n’hi ha que no porten gens de text, amb dos grossos gravats, un a cada cara, però aquestes formes no són pas les més comunes.”
La definició que exposa el folklorista sobre els ventalls és precisa i, més, en contrastar els documents que hi ha sobre ventalls a les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on, catalogats, trobarem fins a un total de 582 fulls impresos en formats propers a Din A4 i destinats a la fabricació de ventalls. Ara bé, les joies d’aquesta efímera col·lecció d’imatgeria són els delicats 16 ventalls que es conserven, encolats sobre cartró i, a la vegada, enganxats a la canya.
Respecte al suport on es troben construïts els ventalls, Amades comenta en el mateix llibre: “La canya del ventall va coberta per un paper de colors virolats, sovint mostrejats, i també es fa una gran sanefa de paper enganxat al voltant del cartó, i així hom dóna al ventall una amplada molt superior a la pròpia; també com a motiu decoratiu i perquè agafi més aire i faci més vent en fer-lo servir. N’hi havia de dues mides: uns de grans, per a les persones grans; uns altres de xics, per a la mainada. Valien un quarto i dos quartos respectivament.”
En relació als ventalls que hi ha en el fons Amades, cal divulgar-ne precisament un d’infantil i un altre destinat als adults. En el ventall de petit format es reprodueix en una cara un boix on hi ha una parella de gegants, un flabiolaire i un espectador amb el text:
“Per Córpus van los gegans
ballánt amb gran simetria,
causanne gran alegria
als noys y an als grans.”
En l’altra cara, hi ha propaganda d’una exposició de ventalls. Pel que fa al gran, un banda està dedicada a: La Marsellesa i, en el de la banda oposada, hi ha un gravat humà amb el peu: “Crit de Patria” i els versets:
“Desde’l fons de ses entranyes
Catalunya s’ha quexat:
per vilatjes y montanyes
ab veu mascle t’ha cridat
oh Llibertat!
Ab constancia y sabiesa
la llar nostra irém refent:
desde’l cim de sa grandesa,
dirém forts de cara al vent:
“Tomba Ponent”
Si no minvan els agravis
bregarem sense descans:
bastará el recort dels avis,
per fe’ns crexe com gegants.
Fora tirans!”
