Els versos claverians
Capítol 4
Josep Anselm Clavé va començar a escriure versos romàntics en castellà. Va autoeditar la seva obra en uns quaderns que venia, El cantor de las hermosas (1846) i Flores de estío (1858). En el moment de la Renaixença va començar a escriure composicions en català: La font del roure i Les nines del Ter (1854), però va ser amb Les flors de maig (1859) que va obtenir el primer gran èxit. La seva ideologia obrerista va anar influint cada cop més en la seva obra: Els pescadors (1861), La verema (1862) i La Maquinista (1867).
LA MAQUINISTA
La campana al treball crida
¡al taller! ¡a treballar!
Es lo pa de la familia
La suor de nostre afany.
¡al taller! ¡a les encluses!
¡al cargol! ¡al torn! ¡al banch!
Que los timbres mes honrosos
Son los timbres del treball.
¡dali, dali sens descans!
¡afanyems! ¡a la tarea!
¡dali, dali sens descans!
Lo foch furga ab lo silvestre
Forjador expert i brau
Y ab las curvas estanelles
Te una barra a caldejar
Quan lo ferro fa estrelletes
Fina sorra hi va tirant
Fins que la ruenta barra
Trau a temps de la fornal
Lo martell llauguer blandeja
Y esparjits a son alcans
Te la plana el peu de cabra
Los escaires i els tallants
Al compas que al martell dona
Malladors ensinestrats
En la esclusa escalaburnan
Lo ardent ferro a cops de malls
Ja lo allargan fenthi presa
ja lo escursan recalcant
va la pessa prenent forma
del ferrer a voluntat
y forjada passa a carrech
dels torners o dels manyans.
¡afayems!
¡dali, dali sens descans!
Es el pa de la familia
La suor del nostre afany
Y los timbres mes honrosos
Son los timbres del treball.
¡afanyems! ¡ a la tarea!
Dali, dali sens descans.
L’aurora del progrès
Manumitint esclaus
Lo estigma de la gleba
De nostres fronts borra
En lo banquet del mon
Avui l’obrer hi cap.
Los trovadors pregonan
Las glorias del treball
Progres, virtut y amor
Es nostre lema sant
Soldats son de la industria
Soldats som de la pau.
¡dali, dali, dali, dali!
La campana a plegar toca
Lo deber cumplirem ja
Lo descans cerquem joyosos
En la pau de nostres llars
¡A plegar!
La temàtica de la cultura popular també va ser motiu d’inspiració: Els xiquets de Valls (1867) i Pasqua Florida (1868). Amb la sarsuela L’Aplec del Remei, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dijous 30 de desembre de 1858, Clavé posaria en valor l’associacionisme català; era la primera sarsuela en català “…tal como vulgarmente se habla en la provincia de Barcelona”, tot i que també hi ha personatges que parlen en castellà. La Revolución (1868), dedicada a Abdó Terrades, i La Marsellesa (1871), van ser prova dels seus ideals republicans. També hi ha qui dona per cert que va posar música a l’himne republicà del mateix Abdó Terrades, La campana (1842). La seva tendència federalista es reflectí en algunes obres menys conegudes com Els néts dels almogàvers (1860) o ¡Gloria a España! (1864). En la serenata Goigs i planys (1873) hi posà talent. Va escriure teatre en castellà, va impulsar publicacions musicals com El Eco de Euterpe (1859) i El Metrónomo (1863).
