EMBALADIMENT

L’embadaliment dels pessebres en format diorama

 

Els pessebres de les cases cada vegada eren més sofisticats i els pessebristes més experts. La utilització del guix per fer els pessebres, que es va introduir a principis del segle XX, de mica en mica va oferir més possibilitats de millorar els paisatges i de fer construccions a mida de la imaginació dels pessebristes. Els pessebres ja no es fan del tot oberts sinó que es tanca el punt d’observació i d’aquesta manera es pot jugar amb la il·luminació i la perspectiva.

Es comencen a construir els pessebres en format diorama, una tècnica de representació que, per influència del teatre, s’havia fet molt popular. Forçar el punt de mira permet treballar els paisatges amb les lleis de la perspectiva i així crear escenografies molt realistes. Il·luminar l’escena amagant les fonts de llum proporciona grans possibilitats expressives.

Els pessebres en format diorama aporten una gran novetat que és la possibilitat de fragmentar el relat del pessebre en tantes escenes com la imaginació permeti. Les exposicions de diorames de pessebre ofereixen una seqüència, gairebé cinematogràfica del naixement i la infància de Jesús. Per extensió, les exposicions de pessebres presenten diorames no estrictament relacionats amb els episodis de la infància de Jesús sinó també escenes costumistes relacionades amb Nadal, com per exemple el Tió o la Missa del Gall.

Els creadors de figures de pessebre van haver d’adaptar-se a les noves demandes que molts pessebristes els feien, per representar escenes secundàries del relat del Naixement.

La destresa dels pessebristes fent diorames ha arribat a uns nivells extraordinaris. Primer amb la utilització del guix i en els darrers anys amb materials com el poliestirè s’aconsegueixen fer els diversos elements d’un pessebre amb molt de detalls.

La sensació de contemplar un diorama de pessebre és d’embadaliment. És com entrar en un escenari que et transporta a una altra realitat, transitar per carrers de Betlem, si és un pessebre d’estil hebraic, o per un paisatge dels Pirineus si el pessebre és d’estil català. Entretenir-se amb tots els detalls de l’escena, quedar bocabadat, deixar-se emocionar per la il·luminació que remarca els trets de l’episodi que s’hi representa…

Tot plegat porta els visitants a enganxar el nas al vidre de la finestra del diorama, embadalits.

 

Enric Benavent Vallès