Encàrrecs
Els concursos musicals sembla que van de baixa. Com a primera referència vam veure que amb el tombant de segle desapareixia un dels certàmens musicals més emblemàtics del món de la música per a cobla: els Premis Joaquim Serra que organitzava l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. I si bé és veritat que en els darrers anys han anat apareixent altres certàmens, en aquest 2010 s’ha produït una davallada important, amb algunes absències, que si bé no s’anuncien com a definitives, al meu entendre sí que esdevenen força significatives. Un 2010 en el que no s’ha celebrat el concurs del Memorial Fèlix Martínez Comín, no s’han convocat els Premis SGAE de Sardanes i tampoc s’ha endegat el Concurs per a Obres lliures per a cobla de Ceret-Banyoles.
Alguns dels esmentats simplement no s’han celebrat, argumentant la ditxosa crisi, però sembla que la intenció és tornar-hi l’any proper o l’altre. En els altres casos però, ja l’any 2000, els Premis Joaquim Serra es convertiren en Memorial Joaquim Serra i del concurs es passava als encàrrecs a compositors concrets. Durant aquesta darrera dècada els Cicles de Concerts de Música per a cobla, el veterà del Palau de la Música i el més jove de L’Auditori de Barcelona, també han practicat aquesta fórmula de l’encàrrec. I, finalment, aquest 2010, el Concurs de les Festes de Sant Martirià també ha optat per aquesta mateixa opció. Tantes coincidències fan pensar.
I si pensem només una miqueta, veurem ràpidament que en els darrers anys, els concursos musicals, salvant comptades excepcions, han aportat ben poca cosa al repertori de la música per a cobla. Quantes sardanes i obres guanyadores s’han interpretat només el dia de la seva estrena… Ni tant sols se n’ha fet un enregistrament sonor com mereixerien… I em pregunto: val la pena l’esforç per què sempre guanyin els mateixos? I no donem la culpa als jurats: potser si guanyen els mateixos és perquè sempre es presenten els mateixos… Estic segur que enguany, la butxaca d’algun compositor habitual dels concursos notarà especialment la crisi econòmica.
L’encàrrec té un gran avantatge: tries a qui pagues i li demanes el què vols. És clar que pot sortir bé o malament. Cal saber triar. Però penso que els resultats es comencen a notar i amb la perspectiva d’una dècada, i per posar un exemple, el Memorial Joaquim Serra ha deixat obres firmades per noms com Joan Albert Amargós, Manuel Oltra o Albert Guinovart (per citar-ne només tres) que ja formen part de la història de la nostra música.
Algú ha argumentat que no està bé pagar a compositors que mai han escrit per a cobla; que si ho fan és pels diners; que no faran cap més obra si no se’ls encarrega; que per a cobla s’escriu per patriotisme… El temps ha anat desmentint ja alguna d’aquestes afirmacions. Però jo els pregunto a aquests crítics dels encàrrecs: que no cobren per treballar? Un compositor es guanya la vida escrivint música. El patriotisme i passar gana no tenen res a veure.
