Enric Barbat – El gamberret

Enric Barbat – El gamberret

Nascut al barri barceloní de Gràcia, però menorquí per vocació, Enric Barbat s’integra a Els Setze Jutges ben jove, arran d’un recital dels incipients jutges a la Universitat de Barcelona. La seva música s’alinea perfectament amb el concepte de cantautor, explica històries sempre amb un bon sentit de l’humor i amb un rerefons bastant relacionat amb els cantautors francesos del moment. Enric Barbat viu en plena consciència el fet de la Nova Cançó, des que s’aparta temporalment de la seva formació universitària d’aparellador per dedicar-se plenament a la música. Viu la cançó com la cosa més lògica i natural del món.

“Per a mi va ser un acte bastant natural, perquè a casa meva s’havia parlat català des de sempre, tothom parlava català i jo vaig néixer en català i vaig ser criat en català, per tant, cantar en català tampoc era un acte gens estrambòtic per a mi, era molt normal. En una espècie de boiram polític, molt poc clar en aquella època i en aquelles edats, amb tots els problemes que hi havia, però que donaven cert ‘ambient’ a l’assumpte. La clandestinitat sempre és estimulant. A Barcelona jo estava molt cansat i me’n vaig anar de Barcelona perquè buscava tenir més temps del que tenia, i vaig descobrir que per tenir més temps no havien de ser més llargs els dies, sinó que el que havies de tenir és buidar forats. I a Menorca és un lloc on això encara es pot fer”.

Abans de descobrir que a Menorca hi trobaria el seu temps, fins que la mort el sorprèn el 2011, Enric Barbat és un dels joves que conviu amb Els Setze Jutges quan viatgen junts de bolos sota la cura de Delfí Abella, que li dobla l’edat i per això li diuen l’avi, quan recorda als més joves com Barbat, que s’estiguin quiets, que es portin bé, que no facin entremaliadures, tal com faria un avi autèntic tradicional. Enric Barbat és de fet, fins aquell moment, el més jove, té 18 anys, quan ingressa a Els Setze Jutges, en el lloc número 6, just després de Francesc Pi de la Serra. Aviat es guanya la fama de trapella. Per això, probablement s’inspira en ell mateix quan escriu i canta la cançó, El gamberret, editada per Edigsa l’any 1962. La cançó que torna avui de la nostra fonoteca històrica.