Enric Hernàez – “T’he sorprès a mitja veu”
Càpsula número 88
A finals dels 70, Enric Hernàez és un jove interessat pel que passa a món. Amb 16 anys ja comença a compondre cançons i als 19 troba en la sala Zeleste del carrer Plateria de Barcelona, la millor escola per encarar la seva vocació musical. S’hi presenta com a solista i col·labora amb els més veterans del lloc, com l’Oriol Tramvia. En conversa amb Miquel Murga a Ràdio 4, feia, fa uns anys, un repàs a la seva trajectòria dalt dels escenaris.
“Jo crec que una de les coses boniques que hi ha quan revises la teva obra és que revius la teva vida, i te’n recordes de la gent que t’envoltava i jo crec que tot està molt bé i està al seu lloc. Jo vaig sobreviure als 80, que era una època en que vam descobrir una cosa que es deia MIDI que connectava els sintetitzadors, amb el que arribaves a un estudi on hi havia 8 sintetitzadors connectats, i molt bé no sabíem ni controlar els sons que hi havia”
Tot això perquè després d’un primer disc editat el 1980 amb dues cançons, Enric Hernàez obre un parèntesi en la seva carrera musical incipient, per voltar món i el seu món el descobreix, especialment a Brasil, emmirallant-se una mica en Maria Cinta que va ser la iniciadora en dur ritmes brasilers a la Cançó. Enric Hernàez aprèn, no solament molts conceptes musicals nous, sinó també aquell esperit d’autosatisfacció i orgull que troba a faltar al nostre país.
“Aquí hi havia gent que feia cantautoria, o feien rock, o feien música progressiva, i el que em vaig donar compte al Brasil és que no calia, que es podia fer el que volies i que la personalitat la tenies o no la tenies. Anaves a veure un concert de hard rock fet per gent brasilera i sonaven a brasilers, i estaven fent hard rock. Això va ser una cosa que després l’he utilitzat per altres coses, per exemple, el dia que vaig descobrir el filin –el bolero cubà–. Em va interessar i he fet vàries cançons utilitzant els coneixements que em donava això, i no sonen pas a filin, sonen a cançons. Brasil em va donar la impressió que tenien un tresor que nosaltres encara avui en dia ens falta, que és la satisfacció i la seguretat de ser qui són”.
Així de clar ho tenia Enric Hernàez quan donava aquest cop d’ull a la seva trajectòria. Una trajectòria iniciada tímidament tres dècades abans, amb un disc primer sota direcció musical d’Antoni Parera Fons, on hi participen Josep Maria Bardají, Ricard Roda i Santi Arisa, entre d’altres. És un modest single amb dues cançons, de les que torna avui al Fes ta festa T’he sorprès a mitja veu. Escoltem la versió primera, l’original. Són els inicis d’aquest cantautor a qui, quatre anys més tard, li arriba el seu llançament ja disparat, amb Una foguera de Sant Joan en ple gener, i tot un seguit de composicions alenades pels seus viatges arreu del món. Però aquesta ja és una altra història.
