Entre bastidors

L´últim esquirol que s’ha vist, ja fa temps, per aquests boscos d’alzines i pins, a una cinquantena escassa de quilòmetres de la urbs, penjava del sarró d’un individu ferotge i altiu. I se sap que n´hi ha, d’emboscats, perquè en més d’una ocasió, sobre la molsa, es troben pinyes a mig rosegar o pellofes d’unes altres, queixalades de l’arbre estant. Tranquil·litza saber que en queden, encara que no es deixin saludar quan passes sota els arbres. S’han d’amagar de tothom, escarmentats per insensats homicides disfressats de caçadors de tigres.

El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994