Epístola manresana

A totes les cultures populars de tradició oral no hi manquen les cançons d’absurds o les cançons esbojarrades. Tant poden ser del repertori dels infants com dels adults. Aquelles cançons que sembla que responguin a la idea de “a veure qui la diu més grossa”. L’anomenada “cançó de les mentides” seria el paradigma d’aquest repertori present a diverses tradicions musicals. L’Epístola manresana formaria part d’aquest repertori. A Catalunya en tenim unes quantes d’aquest gènere. Però el que crida realment l’atenció és la manera de ser cantada: és una monodia repetitiva a partir d’una salmòdia gregoriana. L’estructura de cada estrofa és com la d’un verset cantat d’un salm: inici, corda de recitació, punt central, corda de recitació i cadència final.

Fou recollida durant la missió de Joan Sala i Salarich que anà de l’any 1933 al 1936, d’un informant anomenat Jacint Colomer Canal, veí de Ripoll de 56 anys. La versió que escoltarem ara va ser enregistrada l’any 2015 a Ridaura (Garrotxa) cantada per Jesús Escriu amb motiu de l’Any Patxot organitzat per la Diputació de Barcelona.