Estampes i estampetes
Fa pocs dies vaig visitar un basar d’aquests que col·loquialment coneixem com els “xinos”. Jo que necessitava unes piles amb urgència i ja un cop fent cua per pagar vaig notar que la cosa no tenia la fluïdesa de costum, la caixera és molt eficient, i es que al davant de tot hi havia una dona que no sé ben be que triava d’un expositor que hi havia al costat mateix de la caixa. Xafarder de mena, quan vaig arribar a l’alçada de l’expositor vaig guaitar que era el producte en qüestió. La meva sorpresa va ser que es tractava d’imatges religioses, d’estampes, vaja. A l’expositor del producte hi deia “Imágenes religiosas. Pack nº1”. La caixera em va comentar que era un dels productes estrelles de la temporada, deu ser cosa de la crisis, i això que aquesta no l’arregla ni Déu. El cas és que la visió del Pack nº 1 em va esperonar a parlar-vos d’aquest imprès religiós i popular que coneixem com estampes.
El significat genèric de la paraula estampa s’entén com una imatge obtinguda a partir de l’empremta que deixa un boix, una pedra litogràfica o una planxa de calcografia en un suport com el paper o un teixit després d’estampar amb una pressió determinada. Per tant, de fet tots els fulls impresos obtinguts per aquest procediment són per definició estampes. Ara bé, popularment identifiquem les estampes com un seguit de fulls impresos, sense precisar mides ni colors ja que poden ser molt variats, de doble foli a mides semblants als segells de correus, on s’hi representen imatges religioses i devocionals. La gran quantitat de producció i popularitat d’estampes religioses va fer que el concepte imatge religiosa i estampa es confonguessin i que aquest darrer terme adoptés el significat del primer.
Els temes de l’estamperia religiosa a Catalunya són bàsicament tres, la crucifixió i la advocació de la mare de deu en major part i el santoral. La seva producció a Catalunya va ser realment molt extensa. Les confraries i els gremis van tenir un paper important en la difusió, producció, i distribució d’aquesta mena de fulls. Cada any aquestes corporacions feien imprimir estampes amb la imatge del seu patró que era utilitzada com a rebut un cop s’havia pagat la quota anual. Els establiments agremiats exhibien les estampes per dos motius, un per donar garantia de que la seva activitat estava avalada per un gremi i per acreditar l’antiguitat de la casa, ja que les acumulaven a la vista dels clients.
Però les estampes religioses tenien més funcions a part de la ja esmentada. Una de les funcions més curioses barreja la fe i l’esoterisme. Es tracta de les propietats guaridores de determinats sants i les facultats medicinals de les seves estampes. Per exemple a Sant Blai se l’hi atribueix poders per curar mals de gola, el procediment per guarir el malalt era tant simple com fer ingerir una estampa del sant per tal que la seva imatge entrés en contacte amb la part afectada.
Un altre funció de les estampes era la protecció de tota mena. Algunes imatges eren apropiades per els corrals del bestiar, altres per protegir la llar. Creences que segueixen ben vives en la societat actual, molts cotxes segueixen portant imatges de Sant Cristòfol i moltes cases tenen darrera de la porta una imatge del Sagrat Cor en una clara intenció de propiciar la protecció del conductor i els ocupants del vehicle, en el primer cas, o d’esvair perills i mala estruga que puguin entrar per la porta de casa en el segon. Les estampes religioses, també van ser utilitzades fins no fa gaires anys com a premi amb que els mestres, a les escoles, i els capellans, a la catequesi, obsequiaven a la canalla per motivar o reconèixer una actitud positiva, reforçar un aprenentatge etc. Els nens les col·leccionaven i se les intercanviaven entre ells tal i com ho fan amb els cromos.
Sí bé el catolicisme, a casa nostra, avui va a la baixa, no passa així amb el fet religiós o les creences religioses. Les estampes són un indicador d’aquesta afirmació. És usual veure un moneder o cartera amb l’estampa de la Mare de Déu o d’un sant determinat i com veiem al principi d’aquesta secció és un producte que la seva venda va en alça.
Qui m’havia de dir a mi que en un basar xinès em donaria les claus per reflexionar sobre la religiositat del meu país.
