Estrenes, felicitacions i postals de Nadal
Les estrenes són un regal o gratificació. Aquesta pot ser en moneda o en espècie que es fa a algú pel començament d’una cosa. El nom sembla que prové d’un antic costum romà, les strenae, que es celebrava a les primeres calendes del mes de gener i que té un origen en les festes en honor de la deessa sabina Strenia.
Aquest costum de fer estrenes ha perdurat fins a nosaltres en forma de lots, paneres, nadales, christmas, versos recitats per la canalla i que són recompensats pels adults etc. És un ritus augural que vol propiciar l’abundància, la bona sort, per un temps nou i que estrenem de nou en nou..
La gent que ja pentina cabells blancs, recorden com els dies previs a Nadal, les escales de veïns s’omplien de persones de diferents oficis que passaven a desitjar el Bon Nadal i que a canvi d’una estrena t’obsequiaven amb una nadala. Així era comú a les cases veure les felicitacions del sereno, el vigilant, l’escombriaire, el fanaler, el carter, etc. Es tractava d’arrodonir els ingressos sobretot en les èpoques més magres.
Avui aquelles nadales s’han convertit en objectes de col·lecció i cal destacar que en certa manera són els precedents dels populars christmas amb un origen del tot català, ja que les primeres nadales de paper que coneixem van ser impreses a Barcelona.
Les nadales van fer la seva aparició poc després de la introducció de les tècniques d’impressió litogràfiques. Aquestes innovacions van ser portades de l’estranger per Antoni Brusi Miravet editor i propietari del Diario de Barcelona conegut popularment com el Brusi. L’any 1823 mor Antoni Brusi i el negoci queda en mans de la vídua i els seus hereus. És en aquest període que s’imprimeixen les primeres nadales destinades als repartidors del diari per tal de felicitar el Nadal als compradors del Brusi.
La idea de la nadala com un paper imprès amb una il·lustració al·lusiva al Nadal a lanvers i un vers o dècima al revers va arrelar i es va anar propagant en altres diaris i va anar estenent-se a d’altres oficis com ja hem vist abans.
Tot i que ara mirem aquestes postaletes impreses amb una certa nostàlgia i posem en valor les seves singularitats, un dels motius del seu declivi i desaparició va ser l’adversió que va generar per la quantitat de persones que anaven per les cases a cercar una estrena. També les millores de les condicions laborals i de retribucions va ajudar la seva desaparició.
Anys més tard de l’aparició de les nadales del Brusi, el 1843 a Londres, Henry Cole comercialitzava per primera vegada una sèrie de mil targetes nadalenques al preu d’un xíling, el que popularment serà conegut com Christmas. Aquestes postals i amb elles el costum de felicitar-se el Nadal per mitjà del correu va estendre’s ràpidament arreu.
Les postals de Nadal han evolucionat, algunes han estat dissenyades per grans artistes de l’art pictòric i del disseny. També son objecte de venda en campanyes de captació fons per accions solidàries. Actualment han patit una recessió ja que d’altres propostes com per exemple les de tipus informàtic que poden ser enviades per correu electrònic o escampades per les xarxes socials han agafat volada.
