Fa més mal una mala llengua
que una pedregada en sec.

Quan el refranyer parla de males llengües es refereix a les enraonies, les murmuracions, al Calumnia, que alguna cosa queda. Els rumors o estendre dubtes sobre l’honorabilitat de les persones acostuma a fer una mal irreparable. El mal ja està fet.

Per això dèiem que La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos [link]. I darrere d’aquestes murmuracions i falsedats normalment hi ha la intenció de fer por, d’aconseguir la desmotivació o la immobilitat de la gent.

Per tant, en contra de les llengües d’escorpí, o verinoses, o de ganivet, o serpentines, o  viperines i l’anar de boca en boca, cal contraposar-hi enginy, seny i tenir clar el nostre horitzó.

Que el dir de la gent i el fer córrer les tisores de determinats mitjans i polítics no ens facin defallir ni trair el nostre somni. Perquè ja se sap que Quan murmures, a tu mateix t’acuses.