Febre per La Sardana de l’Any
Com és possible que, de cop i volta, s’hagin hagut de programar dues sessions del Concert Final a Perpinyà? Que no deien que la sardana s’estava morint, o que estava a la UVI? A què es deu aquest esclat?
Algú dirà que és el resultat de la mobilització d’alguns pobles o d’algunes entitats, beneficiaris de qualsevol de les sardanes classificades per la final. No els treuré certa part de raó; però també els diré que hi ha entitats que mobilitzen els seus simpatitzants sense cap altre interès que el d’assistir a un dels actes sardanistes de més ressonància.
Aquest ha estat el cas d’enguany, amb interès o només per la senzilla voluntat d’assistir a una trobada sardanista carregada d’al·licients, la sala Charles Trenet del Palau de Congressos de Perpinyà –amb cabuda per a 1.000 persones- es va quedar petita. Va caldre inventar la doble sessió per a poder acollir a tothom que va voler gaudir d’aquesta magnífica vetllada.
Va ser una final disputadíssima ja que, d’entrada, no s’hi veia una clara favorita. El que si s’ha pogut constatar és que gairebé totes les sardanes finalistes s’estan programant de forma habitual a ballades i aplecs i això és un signe evident de que són sardanes populars, i … al cap i a la fi, d’això es tracta.
L’espectacle que es va preparar per a la segona part, amb la muntanya del Canigó com a motiu principal, va ser de traca i mocador, segons la reacció del públic d’ambdues sessions. Amb coreografia de Joan Manel Miquel per a l’Esbart Manresà de Dansaires, les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres, la il·luminació de Ricard Roig, el so de Didier Richard, i en la vessant musical les cobles Mil·lenària i Mediterrània, amb Marie Marguerite Cano a l’arpa i Joan Torras a la percussió, s’interpretà la suite CANIGÓ, de Fèlix Martínez Comín, sota l’experta batuta de Jesús Ventura.
Les dues sessions, amb una durada total de poc més de dues hores, van ser exactament iguals. Cada una d’elles va tenir dues parts amb un descans de 15 minuts per a poder votar. Al final de la segona, es van sumar les votacions de les dues sessions i, en un acte separat i lliure per a tothom, s’efectuà el lliurament de premis als compositors de les sardanes guanyadores.
Catalunya Música va retransmetre la segona sessió, la mateixa a la qual assistiren els compositors finalistes. A més dels premis habituals a La Sardana de l’Any, els seus dos accèssits i el Premi Federació, per segona vegada, s’atorgà el Premi SARDAMÒBIL a la sardana que va rebre més vots a través dels SMS enviats pels oients de qualsevol dels dos canals de Catalunya Música –Internet o FM-.
I l’any que ve a Granollers. Ens hi veurem?
Joaquim Rucabado
Coordinador de “La sardana de l’any”
