Fer el pessebre. Un fet de relació comunitària.

Fer el pessebre. Un fet de relació comunitària.

El fet tradicional de fer el pessebre a la casa, durant les festes de Nadal, en  moltes localitats del nostre país va esdevenir un fet comunitari i de relació entre  el veïnat.

Una d’aquestes localitats és la vila de Castell d’Aro a la comarca del Baix  Empordà dins del municipi de Castell-Platja d’Aro. Aquí la tradició pessebrista  s’ha mantingut, s’ha transformat i s’ha arrelat amb més força.

L’anecdotari local explica, de manera singular, com en algunes cases s’hi podia  trobar fet més d’un pessebre, l’oficial a l’entrada de la casa i algun construït al  porxo o al menjador pels fills més menuts. Un joc de creació i aprenentatge que  assegurava la continuïtat d’aquesta tradició familiar.

Amb l’arribada a Castell d’Aro de mossèn Gumersind Vilagrán aquesta tradició  pessebrista de la vila va convertir-se en un esdeveniment públic de magnitud cultural amb el naixement l’any 1959 del seu Pessebre Vivent , el més antic de  Catalunya.

Mossèn Gumersind inspirat amb el pessebre vivent d’Engordany a Andorra, i  aprofitant les ruïnes del castell de Benedormiens a tocar de l’església del poble,  aquell primer Nadal amb la col·laboració de la família Bas, hi va escenificar  només el naixement. Davant la bona acollida que per part de la gent de poble,  va tenir aquesta original representació del pessebre, va ser possible que a l’any següent més famílies s’animessin a col·laborar-hi, i any darrere any el pessebre  vivent ha anat creixent i ampliant el seu recorregut, donant continuïtat fins al dia  d’avui d’aquesta representació.

L’actual pessebre Vivent d’un quilòmetre de recorregut, és una rèplica a mida  real d’un pessebre casolà, amb figures estàtiques o en moviment barrejades  dins del paisatge propi: el seu castell, els carrers del nucli antic i la vall de Coma.  Un conjunt visual amb decorats i casetes fetes de fusta i suro, com si fossin les  del nostre pessebre de casa, integrades amb les masies i cases del paisatge  local. Una imatge “quasi naïf” d’un Nadal entranyable i molt familiar.

La Vall d’Aro ha recreat un veritable pessebre, declarat Bé Cultural d’Interès  Nacional i que l’any 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Però aquesta vila no ha deixat de fer els seus pessebres casolans i des de fa  més de quaranta anys, algunes famílies i veïns han traslladat els seus  pessebres familiars i el seu art pessebrista i nadalenc a les sales del Castell  de Benedormiens dins del seu tradicional concurs de Pessebres, Diorames i  Composicions Nadalenques.

Les escoles locals, el casal de gent gran, mainada i joves aficionats, famílies pessebristes i alguns convidats aporten el seu Art amb el pessebre i donen vida  activa aquesta tradició comunitària de representar plàsticament el Nadal.

Participar artísticament en aquests actes durant les festes de Nadal subratlla un  sentiment de pertinença comunitària i de cultura local, que esdevé un referent  dins la nostra realitat social i tradicional, que no podríem entendre sense fer  esment a les nostres arrels i costums.

Bones Festes i bon pessebre.

Josep Maria Font i Font
Pessebrista i veí de Castell-Platja d’Aro