Fer la puta i la Ramoneta

Fer la puta i la Ramoneta

Aquesta expressió ens remet a l’engany, a actuar amb duplicitat, al sí, però no i fins i tot a l’ara no toca. És voler nedar i guardar la roba, el seny i la rauxa, tirar la pedra i amagar la mà o jugar a les cartes, amb les cartes marcades.

I així, aquesta expressió, fruit d’una mala interpretació que hem anat arrossegant al llarg dels anys, que a través del pudir arriba a una puta ben poc prostituïda, però ben pollosa i pudenta, ha marcat durant anys l’anar fent de la política catalana en les seves relacions amb el govern central de l’Estat.

Aquesta dualitat també ha estat el reflex de la moralitat dels nostres governants, que Vázquez Montalbán definia amb aquell “puta de nit, Ramoneta de dia”.

Potser ja va sent hora d’acabar amb el peix al cove i de vendre la nostra dignitat per un plat de llenties.