Festes de foc
La primavera ja s’esmuny i ens deixa el record i les flaires d’enramades i catifes de flors que en moltes poblacions del nostre país son ben visibles, també el so del petard, foc, fum i dansa patumaire que els nostres avantpassats han deixat en la nostra Tradició i Cultura.
Falten pocs dies per que una altra festa de foc estigui entre nosaltres per donar pas a l’estiu, el solstici d’estiu, Sant Joan. Els fallaires del Pirineu ja estan neguitosos tot esperant la nit màgica, la nit de la llibertat, on hi cap tot el que el ésser humà és capaç de fer al voltant d’una foguera.
Uns altres pujaran al cim del Canigó i baixaran una flama que encendrà milers de fogueres dels Països Catalans.
Alguns alcaldes (pocs per sort) prohibeixen de fer fogueres urbanes a les seves poblacions. Jo els diria que prohïbir una foguera cívica i popular al mig d’una plaça o carrer que reuneixi les condicions per ferla sense risc, és una prohibició que ens recorda actituds dictatorials. Aquests alcaldes (pocs per sort) li donen més valor a 10 sacs de ciment o sorra que a mil anys d’història, i atempten impunement contra els nostre patrimoni cultural.
Mai una foguera de Sant Joan ha provocat un incendi forestal (que jo sàpiga). Els demanaria que posessin tots els medis necessaris per que els veïns, amics i coneguts puguin prendre un got de vi dolç i un tros de coca tot xerrant i vivint la festa com és la tradició.
Siguem valents i defensem allò que altres cultures ja han perdut i nosaltres encara tenim: les fogueres, barraques, falles, foguerons etc. Mereixen perdurar ben vives en la nostra cultura.
Us convido a llegir el poema “Himne dels Focs de Sant Joan”, escrit l’any 1907 per Joan Maragall. És d’una actualitat aclaparadora.
Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres d’aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan…
Com ens recorda Joan Soler i Amigó (escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006) en el missatge que la flama del Canigó ens porta enguany, “que cada foguera sigui un referèndum popular per les nostres llibertats”.
Antoni Ayala
President de “Tradicions i Costums”
