Final de temporada del FTF
Ara que tot just venim de la nit de Sant Joan i la de sant Pere, ara que s’acosta definitivament l’estiu, ara que les persones d’aquest país, d’arreu dels Països Catalans, ens preparem per fer festa, per celebrar el goig de viure, per retrobar-nos al carrer, per compartir emocions… estic molt content de parlar pels amics de Fes ta Festa.
I és que les festes, la festa, han fet una tasca exemplar en tot aquest temps, una tasca creadora de comunitat. La festa, la importància de les festes, rau en el seu caràcter col·lectiu, públic, fruit d’una convocatòria oberta, i la seva pràctica –que contindrà valors més o menys lúdics, creatius o participatius- però que sobretot té la virtut de reforçar el sentiment de pertinença. La festa és creadora de comunitat perquè el temps de la festa és un temps compartit.
I per això potser, tal com han sintetitzat alguns dels nostres antropòlegs, “la festa actua com a catalitzador de la comunitat”, i per això pot ser capaç de reduir a la unitat el conglomerat més divers. A ningú se li escapa, doncs, el seu valor estratègic avui: la celebració ritual de la festa en un temps de diversificació cultural com el que estem vivint, és especialment necessari. Amb l’avantatge que participar-ne no obliga a renúncies prèvies: senzillament, la seva pràctica genera episodis d’identificació col·lectiva. Així, quan sentim a dir que la cultura popular és una eina de cohesió social, encara ho és més en el seu vessant festiu. La festa, doncs, com a motor de noves polítiques de proximitat. Per trobar temps i espais comuns, per crear moments de fusió col·lectiva.
Per tot plegat és important que donem valor a la festa, de destinar-hi idees i recursos. I encara més, poder-la estudiar i difondre. També repensar-la. Si més no, perquè estic convençut que allò més important de la festa no és pas l’acte en sí, la seva realització, sinó sobretot que aquells que hi participem, que hi actuem, sapiguem què hi fem, quina és la litúrgia i la simbologia de l’acte, i que ens hi puguem reconèixer des de l’emoció. Per això cadascú, individualment, podrà apropiar-se’n, i en l’apropiació esdevindrà membre del grup. I en l’apropiació, encara, també tindrà el dret a reinterpretar-la. Perquè al capdavall, la festa no és un producte sinó un procés que fa del temps quotidià un temps extraordinari, que omple de significat els espais –els nostres carrers i places de cada dia, que apareixen renovats als nostres ulls.
La festa és un temps, però també convé que hi hagi al darrera, almenys, un mitjà de comunicació. I aquest “Fes ta festa” pot esdevé, al capdavall, l’eina de comunicació que els nous temps reclamen. Posar a l’abast d’un clic, per llegir o escoltar, per tenir sempre la informació al nostre costat: fem festa, fem la nostra festa i fem-la oberta a tothom. Talment ho fa així aquest programa i tots els seus entusiastes i tossuts col·laboradors. Moltes gràcies per aquest primer any, per tots aquests anys precedents, i per tot el futur que ben segur us espera. Moltes gràcies, sí, i sobretot, moltes felicitats!
Ramon Fontdevila i Subirana
Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular ui Tradicional Catalana
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Generalitat de Catalunya
