Fins sempre, company
Ara fa molts mesos que no veia a en Jaume. De fet no ens veiem massa sovint. Fa molts anys havíem treballat conjuntament en algun projecte i, amb els temps, tot i moure’ns en el mateix àmbit i saber de la seva feina, no havíem coincidit massa. A vegades 100 kilòmetres són molts més dels que semblen.
Una de les darreres vegades que recordo haver parlat amb ell més extensament va ser ja fa uns 5 anys, quan vam coincidir a l’estrena d’un dels darrers espectacles de l’Esbart Ciutat Comtal, “Ritmes i rimes”, en el que s’estrenava una coreografia amb música meva: “Des d’ara”, sobre textos de Miquel Martí i Pol. I també una altra amb música del seu fill Sergi: “Fragments d’estima”. Recordo el seu rostre i el de la Rosa, la seva companya, cofois i satisfets, rebent les incondicionals felicitacions de tothom. Una imatge, la d’uns pares davant l’èxit d’un fill que és difícil d’oblidar. Un moment inesborrable. Ara, després d’una llarga malaltia en ha deixat als 52 anys.
52 anys són pocs per una vida. I si ens fixem en el seu gran treball, no podrem dir que en Jaume Guasch no els ha aprofitat. Director Artístic de l’Esbart Santa Tecla i un dels seus fundadors l’any 1971, ha estat un inesgotable treballador per la cultura i per la dansa tradicional catalana. En aquest sentit, reprodueixo les paraules de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, lamentant la seva mort: “Jaume Guasch és un dels principals impulsors de les festes de Tarragona i una de les persones que més dedicació, juntament amb tota la seva família, ha tingut per fer gran Sant Magí i Santa Tecla, recuperant balls que havien desaparegut i que gràcies a ell tornem a reviure cada any”. Ballesteros va destacar també que “aquesta passió per la festa l’ha demostrat durant tota la seva vida, però fins i tot la Santa Tecla passada, que ja estava molt malalt, no se la va voler perdre, sent capaç de viure-la des de la Rambla Nova i des de la Plaça Carles Llorach, dedicada al seu sogre, un altre gran perpetuador de les festes”.
Però continuo pensant que 52 anys són pocs. Al web dels seus amics de l’Esbart Ciutat Comtal, en un breu però sentit text, li destaquen les característiques d’estudiós, entusiasta, inquiet, actiu, lluitador, creador, dinamitzador… I n’hi podríem afegir moltes més! En Jaume no s’aturava mai. No podia. La seva vida era la dansa i la terra.
Personalment, sempre el recordaré amb un entranyable somriure crític. Sí que s’emprenyava. Perquè en Jaume era també sever, estricte, exigent, insistent, perfeccionista, un home que sabia molt bé el que volia i ho demanava a crits si feia falta. Però, segons el veig encara jo, sempre retornava a aquest rictus somrient, a vegades quasi sorneguer, que el feia molt agradable i incòmode a l’hora, però valuós i necessari com ningú.
Ara, en el moment del comiat, la meva tristesa no pot oblidar el seu bon humor i la seva visió constantment escèptica de les coses, de les seves realitats vivencials, del seu dia a dia constant i treballador. En Jaume ens ha deixat feta molta feina i ben feta. Però sobretot ens ha ensenyat la seva manera de fer-la i ens ha encomanat la imperiosa necessitat de continuar-la.
I nosaltres no et fallarem Jaume. Fins sempre, company.
