Fot-li candela
A ca l’àvia, hi havia la cuina. La cuina tenia una taula. I la taula tenia un calaix.
El calaix en qüestió va ser més d’un cop objectiu de les meves tafaneries infantils i fins i tot d’alguna entremaliadura. Remenar-lo era una distracció d’estiu, a veure que descobria. Ara molts anys després m’adono que els objectes que trobava i la seva disposició dins el calaix podien ser analitzats i interpretats com si fos un autèntic jaciment arqueològic. És a dir, aquell vell calaix explicava moltes coses de la vida quotidiana i familiar. Les fotografies antigues ens ajudaven a reconèixer membres de la família. El rosari ens identificava amb una confessió determinada. Els medicaments ens apropaven a les malalties que patíem els pobladors de la casa. La col·lecció de recordatoris dels enterraments eren testimonis fidels dels que havien traspassat, no només a la família, allí s’apilaven coneguts, veïns, i parents. Finalment i entre d’altres coses unes espelmes llargues i estretes, que he de dir que a mi m’eren força pràctiques per encendre l’escalfador d’aigua.
Aquestes espelmes no eren altra cosa que les candeles que es beneïen per la festa de la Candelera el dos de febrer. I sembla ser, pel que he pogut observar i els testimonis que he pogut recollir, que això de guardar les candeles era un costum generalitzat a la majoria de llars, el que em va fer pensar que aquestes espelmes un cop beneïdes havien de tenir una utilitat a la llar, i que no era precisament la d’encendre escalfadors d’aigua.
La festa de la Candelera és una data important dins el calendari festiu. Amb la seva arribada diem adéu al cicle nadalenc tot desfent el pessebre i també és la data més primerenca en què pot iniciar-se el carnaval. La festa té arrels molt antigues, romanes, gregues i jueves. Els cristians la van adoptar el segle V en temps del papa Gelasi per commemorar la presentació de Jesús al temple i la purificació de la Mare de Déu, ritus obligatori de la confessió jueva. En aquesta diada és costum portar una candela a beneir, antigament aquests ciriets eren fets a casa i actualment es reparteixen a les esglésies. També és costum fer una processó amb les candeles enceses. Un cop acabat aquest ritual de la llum els fidels s’enduen a casa seva les candeles i les guarden, que en el cas de l’àvia anaven a parar al calaix de la cuina. És creença popular que les candeles beneïdes el dia de la Candelera tenen virtuts protectores.
D’aquestes virtuts de les candeles, algunes ens parlen de l’arribada a la vida, altres de la mort, també de la salut i algunes de meteorologia. N’he fet una tria:
- Les candeles beneïdes protegeixen contra les tempestats i les pedregades, per a esquivar a les bruixes, per a obtenir salut i per a preservar al bestiar de qualsevol malura.
- Les dones embarassades si participen en la processó de candeles que es celebra dins de l´església creuen que tindran un bon embaràs i un bon part.
- S´utilitzaven les candeles d’aquest dia per ajudar a ben morir els moribunds.
- També s’atribueixen propietats contra els cucs de panxa, pel que era costum untar amb cera desfeta l’anus de nadons i nens. Aquesta mateixa pràctica s’usava pel restrenyiment.
Ja ho veieu, per superar qualsevol atzucac que ens ofereixi la vida només cal fotre-li candela..
