Francesc Heredero – Carta retornada

Francesc Heredero – Carta retornada

Francesc Heredero va fer fortuna –en un sentit més metafòric– com a cantant pop i melòdic d’ànima rockera. Nascut a Barcelona el 1942, s’aficiona i es dedica des de ben jove a la música, però li toca viure absolutament supeditat a la indústria discogràfica i al moment social, en plena dictadura franquista, que el converteixen en un cantant molt comercial en castellà. El 1963 però fa la seva primera incursió al pop català. Precisament Francesc Heredero recordava en conversa amb Jordi Roura, el poc poder de decisió dels cantants de l’època davant l’estructura comercial de les companyies discogràfiques, en formar part d’un engranatge que l’artista no podia controlar.

“Indubtablement, jo hagués tirat un altre camí. Jo hagués gravat molt més rock, més tipus de la música que a mi m’agradava en aquella època. El que passa és que et veies condicionat. Salvada alguna raríssima excepció, la majoria fèiem el que volien les cases de discos. Segons quins números gravava, quan aconseguia fer alguna cosa una mica marxosa, a mi m’hauria agradat més gravar amb els mateixos Sirex o Mustang, amb un grups d’aquests més moderns, de la ’onda’. De seguida vaig aconseguir formar el meu conjunt i llavors ja anava millor. Al principi no tant, perquè el primer conjunt que vaig tenir, jo no tenia un poder adquisitiu ni uns bolos suficients i era un conjunt molt justet, però era a la meva manera i en gaudia. El que passa és que tenies la desgràcia que un dia un dels músics, o dos, et fallaven perquè tenien un compromís i hi havia molts errors. Si em dius si m’agradaria fer-ho igual que abans o molt més sofisticadament com ara, tinc els meus dubtes, en el sentit que, potser sí que faria com ara perquè ho hauria de fer, perquè podria aconseguir molt més”

Són els records de Francesc Heredero entre nostàlgics i realistes del seu treball com a cantant i admirador d’Elvis Presley, a qui dedica plenament el seu primer disc en català, enregistrat l’any 1963 per la companyia Edigsa, del que triem avui aquesta cançó que torna, que parla precisament d’una carta que torna al seu remitent, Carta retornada,  en la veu de Francesc Heredero, o com deia sempre Miquel Porter, l’Elvis Presley català. La versió original Return to sender, formava part, precisament del repertori habitual del rei del rock americà. La carta retornada és la que torna avui al Fes ta festa.