Futbol botons

En Gaudí passa la pilota a en Quintana, en Quintana fa un centre precís a en Sugranyes que remata i goooooool goooool gooool d’en Sugranyes. L’equip de la Sagrada Família ha guanyat el partit…!!!

Ei, què és això? No sabia que a la Sagrada Família hi hagués un equip de futbol. En quina lliga juga?

Jugava, l’equip de la Sagrada Família jugava, de la mà del senyor Esteve Bosch, i mai millor dit de la mà per que és un equip de futbol botons.

Ostres conec el futbol botons. La pilota és un botó de camisa i tots els jugadors són botons.

En un principi era així. El reglament adopta coses del futbol però ho adapta a una taula. Catalunya és una potència en aquest joc que també s’hi juga a Brasil i a Argentina.

No em vull imaginar un derbi sud americà de futbol botons.

És més tranquil. Vols saber com sona un partit aquí?

Sí.

Escolta …

…/…

Caram quin so més bonic, més subtil.

Sí en el brogit d’una partida el soroll potser passa més desapercebut però el pinçar del botó contra el botó i el terreny de joc és força característic.

Però per què dius que era així, què ha canviat?

Avui en dia ja no es gasten tants botons com abans, ara cremalleres, velcros i tanques mil han substituït els botons que originàriament eren de nacre o de galalita, material amb que es feien i es fan entre d’altres coses botons i que es fa a partir de la caseïna, producte làctic.

Què dius? Què d’un derivat de la llet es fan botons?

Sí, la galalita i des de finals del segle XIX i principis del segle XX. Va permetre fer botons amb colors i formes més variades. Però com deia, la dificultat de trobar actualment botons botons fa que s’explorin d’altres coses com botons de plàstic derivats del petroli.

Però sonen igual?

Esperem que sí. És un altre so que es pot perdre si es perden els materials originals

Silenci perquè segueixen jugant…