Gegants de Carnaval
(600 anys – 7)
El Carnaval és època de disbauxa, d’excessos i de festa grossa. I, com en tota festa, hi ha diverses poblacions de Catalunya que han aprofitat els referents festius que són els gegants per fer unes figures pròpies del Carnestoltes: divertides, esbojarrades, satíriques o amb els braços mòbils.
Els més antics són els gegants del Carnaval de Barcelona, documentats ja l’any 1858. Les peces que ens han arribat fins avui són una rèplica de les del 1860, creades per un artista de figures de cera. Representaven dos pagesos de casa bona i eren propietat de la Societat Carnavalesca del Born. En dissoldre’s la societat, es van cedir a la Casa de la Caritat. Recuperats als anys vuitanta, avui dia es coneixen com a Rodanxó i Rodanxona.
Si parlem de gegants de Carnaval hem de fer referència obligada a Solsona. La ciutat va ser una de les primeres en recuperar la festa després del Franquisme i avui dia compta amb el protagonisme inqüestionable dels gegants. Les figures fan mofa dels gegants i improperis propis de la Festa Major, que tenen un protocol molt estricte i només surten dos cops l’any. Les estrelles de la festa són els Gegants Bojos, una família esperpèntica que recorda els quatre gegants de la Festa Major. A més, hi ha l’Olímpic, que se’n riu dels Jocs Olímpics; el Tòfol Nano, un gegant muntat sobre un altre; el Xut, que fa mofa de l’Àliga… i figures de diverses comparses com els Mata-rucs o el Pop, una figura inclusiva que es pot portar amb cadira de rodes.
Un altre Carnaval emblemàtic del país és el de Torelló. Al Carnaval de Terra Endins, els entremesos també tenen una especial rellevància en la representació del Pullassu: en Margalef, que és un geperut que ensenya el seu membre; la Fortiana que sedueix en Margalef; i altres figures com capgrossos i la Guita Tita.
A Molins de Rei hi tenen uns dels gegants més curiosos dels carnestoltes catalans. Són els Burgesots, unes immenses figures que a més de desfilar serveixen d’atrezzo per representar les escenes teatrals dels Malparlats. A més, mouen els ulls i la geganta treu fum pel puro que porta a la mà.
Un altre municipi amb gegants de Carnaval és Terrassa, on des de fa uns anys hi surten a desfilar els gegants manotes i el gegant Vernardo, que cada any vesteix amb un model diferent, sempre amb la crítica i la sàtira com a llenguatge.
A Torà també hi tenen gegants de Carnaval. De fet, allà la festa la celebren la setmana anterior i l’anomenen la Festa de la Llordera. Està documentada des del 1750 i era protagonitzada pel Bonic i la Bonica, que dansaven al so d’un violí. Mentrestant, el Brut i la Bruta feien de contrapunt i els feien la guitza. Avui dia la festa s’ha recuperat i, a més dels personatges de carns i ossos, també surten a ballar quatre gegants ben peculiars: els Bruts i els Bonics, acompanyats d’altres figures com el Brau Constantí i el Sargentet.
I al Bages, a Manresa, també hi ha gegants de Carnaval. Des del 2016 que tornen a sortir els antics gegants de la companyia de teatre El Setrill, que es va dissoldre fa uns anys. Els gegants s’anomenen la Puta d’Orus i el Rei de Bastos.
També fa uns anys que a Vilanova i la Geltrú van reintroduir al Carnaval una parella de gegants que havia desaparegut. Coneguts com els gegants de la Cuyna Vella, que és la societat carnavalesca que se’n feia càrrec fa més de cent anys, les figures es van fer de nou com a gegants manotes i representen una parella de cuiners.
I el nombre de gegants de Carnaval no para de créixer ja que, recentment, s’ha estrenat un gegantó de Carnaval a Sallent, l’Antonyito, homenatge a un veí del poble.
Per acabar, cal ressenyar que els gegants carnavalescs no són exclusivament catalans sinó que a Llucmaçanes, a Menorca, també en tenen una bona comparsa de gegants manotes que surten en aquests dies de transgressió. I no només aquí, sinó que a Olinda, al Brasil, hi ha gegants de Carnaval quasi a cada casa, figures que són conegudes com els “Bonecos gigantes”.
