Gegants de la Casa de la Caritat
o de Carnestoltes (Barcelona)
Aquests gegants s’estrenen per la rebuda del Rei Carnestoltes de 1859 i pertanyien a la Societat del Born del Carnestoltes barceloní, éssent durant molts anys els gegants d’aquesta entitat. En dissoldre’s la societat, els gegants són cedits al soci Joan Riera el 1872, el qual els dóna el 1891 (juntament amb els capgrossos) a la Casa de la Caritat de la Diputació de Barcelona. En aquest període participen en festes per als nens orfes i celebracions de la ciutat, com el Concurs de Gegants de 1902.
El 1918 són desats en uns magatzems i el 1920 s’estrenen els gegants Nous de la Casa de la Caritat, del segle XX, del districte de Ciutat Vella o del Corpus, anomenats així perquè eren llogats per les parròquies de la ciutat per participar a les seves processons de Corpus. Avui en dia encapçalen la de la Catedral.
A mitjans de segle, els quatre gegants es guarden a les llars Mundet i no serà fins el 1987 quan foren retrobats i la Diputació els va fer restaurar a Domènec Umbert. Els del Carnestoltes foren cedits al Museu Tèxtil de Terrassa, on restaren oblidats criant pols. El 1997, en motiu del centenari dels gegants de Sitges són recuperats i la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella de Barcelona s’encarrega de les seves sortides i conservació.
Des de llavors, participaren a la processó de Corpus de la Seu fins el 2002, quan recuperen part de la seva essència, encapçalant la rua de Carnestoltes de Barcelona. Per a l’ocasió estrenen uns vestits més carnavalescs però de la mateixa línia.
El 2009 celebren 150 anys amb l’estrena de la coreografia del seu ball propi.
Des del 2011 participen al Carnestoltes barceloní recuperat tal i com es celebrava fa segles, encapçalant l’Arribo al Rei Carnestoltes, el dijous gras. Des del 2014 també participen a la Desfilada del Rei i la popular Taronjada, així com al Sarau de Carnaval, convertint-se encara més en el símbol de la festa més esbojarrada de tot el calendari festiu barceloní.
