Gegants de Vic

Les primeres referències que certifiquen l’existència d’uns gegants vigatans daten de l’any 1494. La geganta però, no apareix fins el 1664 i segurament és una de les primeres del país.

El 1736 s’estrenen uns nous gegants obra de Josep Real. Aquests foren presents a les festes de la ciutat fins que el 1780 Carles III promulgà el decret que prohibia l’aparició de figures festives pel Corpus, cosa que va portar al seu abandonament.

Els gegants actuals però, surten per primera vegada l’any 1832 a la crida feta per a les festes de Sant Miquel dels Sants. La construcció s’atribueix a l’escultor Ramon Amadeu. Com que els gegants són idèntics als gegants petits del Pi i a uns antics gegants igualadins, se suposa que el seu constructor deu ser el mateix. A més a més, les seves dates de creació són molt properes.

 

Tornant als vigatans, tots dos solen anar acompanyats pel Cap de Llúpia i la seva família, un grup presidit pel Merma, un capgròs centenari i que és la icona de la ciutat. El capgròs obre pas als gegants tot fent petar un fuet i perseguint als infants de la ciutat, que el provoquen i l’escridassen.

Per tal de preservar les peces centenàries de fusta, des de fa uns anys les figures que surten al carrer en són unes rèpliques, creades per en Manel Casserras de Solsona.

Com a fet a destacar, cal dir que els gegants de Vic no tenen nom propi, simplement són anomenats com a Comtes d’Osona de manera genèrica. Ballen el “Ball dels Gegants de la Ciutat de Vic”, que és un vals-jota de Miquel Subirats i Torras, estrenat l’any 1997.

L’any 1999 Vic va ser l’amfitriona de la Ciutat Gegantera de Catalunya i el 2007 els gegants i el Merma celebraren el seu 175è aniversari.

Enguany s’han estrenat els Gegants petits de Vic, rèplica dels grans en petit. Però el fet més singular és que no vesteixen com a comtes d’Osona com ho fan els grans, sinó que van vestits seguint la imatge que duien els gegants a finals del segle XIX, com a reis moros o turcs.

El moment ideal per veure els gegants de Vic en acció és durant la Festa Major de Sant Miquel dels Sants, al juliol, o per Corpus.