Genèric (I)

Comencem pel principi…  Per què un espai radiofònic amb aquestes orquestres  -per ballar- ??

 

Fes-ta-Orquestra  és una preciosa i balladora oportunitat per a fer memòria i honor a uns músics que van fer una revolució social al nostre País, en la cultura popular  i  van remoure també molts fonaments sociomusicals  a altres indrets ibèrics…

Presentaré retalls musicals amb referències d’història i d’antropologia dels anys  70 als 90 del segle XX… Des de la vivència personal i des de les entrevistes…

SOBRE  TOT  AMB LA INTENCIÓ DE PROVOCAR QUE BUSQUEU AQUESTES CANÇONS,  PER BALLAR-LES BEN  A COMPANYADES…

“qui balla els mals espanta…”

o com deia el filòsof: “només puc creure en un déu que balli…”

El grup de teatre Comediants, en el 1974,  donaven nova vida a “temes balladors de sempre”… que venien del temps dels pares i dels iaios…

Veníem dels  “40 años de paz”  del Sr.Franco…  Hi havia una necessitat creativa, alegre i renovadora…

Les cançons de ball són una altra manera de mesurar i de viure el temps…

Per això són prou llargues per a poder “aproximar-nos” l’un a l’altre de la parella, per compartir  una bona estona … i estar una mica pels músics que ens posen aquest bonic paisatge…

En aquestes càpsules de bona música venen moltes vivències d’amistats i de testimonis de l’exposició Orquestres i Llibertat,  del Museu Etnològic de Barcelona, en el 2013 i 14, entrevistes realitzades amb l’estimat Josuè Consuegra amb motiu dels 40 anys de la Orquesta Plateria.

En el 1974,  La Plateria es feia famosa amb el seu primer disc, amb algun rock i pas doble, però sobre tot …

… i ho deixem aquí,  per que la canteu tota sencera…

¡¡    canteu i balleu … que el món s’acaba… !!

Fes-ta-Orquestra acaba de començar !!!!

(fins ara!!)