GOIG
El goig de compartir l’afició per al pessebre a les associacions
L’afició de fer el pessebre a casa i de fer visites als pessebres anava sent cada vegada més gran. A cavall dels segles XIX i XX va sorgir la necessitat d’organitzar bé les visites a les cases, d’oferir alguns pessebres públics no exposats en domicilis particulars i, també, de fomentar la tradició, en uns moments en què es començava a fer popular la instal·lació d’arbres de Nadal que alguns veien com a competència al pessebre. Les associacions de pessebristes es comencen a formar a Catalunya a principis del segle XX (tot i que a Barcelona, des de 1863 i durant deu anys, va funcionar una societat de pessebristes). Es van organitzar concursos de pessebres i es van publicar manuals de construcció del pessebre. Ambdues coses van servir per promoure un determinat tipus de pessebre de caràcter historicista. Les associacions pretenien divulgar la tradició de fer pessebres, i algunes volien també dignificar aquest art.
Els pessebres que es feien a les cases, incorporaven elements als pessebres que, fruit de la creativitat dels artistes, incomodaven algunes mentalitats més tancades. La imposició de cànons tradicionals en els pessebres va generar, el que s’ha qualificat de la batalla del pessebre, amb discussions entre dues maneres diferents d’entendre el pessebre: d’una banda, la més tradicional, historicista i clàssica i, d’altra, els que entenien que el pessebre havia d’incloure elements de la mateixa cultura i de la vida de les persones que el fan.
L’aparició del pessebrisme associatiu ha estat, sens dubte un gran revulsiu per la consolidació d’aquesta tradició. A la vegada ha generat com una doble via dintre del pessebrisme, els que fan pessebre en format diorama per ser exposat i els que fan el pessebre obert de tipologia popular.
La pretensió historicista, que és la que proposaven les associacions de pessebristes, va contribuir a fer desaparèixer la tipologia de figures populars. Tot d’una aquells pastors amb barretina i aquelles pastores amb caputxa es van substituir per personatges vestits a l’hebraica que quedaven emocionalment molt lluny del que la gent volia veure.
Als anys 40 i 50 es van fundar moltes associacions de pessebristes a Catalunya, al voltant de les parròquies o de l’Acció Catòlica. Amb la recuperació de la democràcia, i de la cultura popular, hi ha una segona onada d’associacions que van veure la llum. En l’actualitat les associacions de pessebristes apleguen centenars de persones aficionades a aquest art i mouen milers de visitants en les seves exposicions. Des de l’any 1985 la Federació Catalana de Pessebristes aplega i coordina el pessebrisme associatiu a casa nostra.
Treballar conjuntament en la preparació de l’exposició és una gran satisfacció, ja que el pessebrisme incorpora totes les seves dimensions (tradicional, religiosa, popular, d’oci, de creativitat) la dimensió comunitària, és a dir, la riquesa de fer coses en equip. I aquest goig augmenta a partir del dia de la inauguració, compartint l’exposició amb els veïns i veïnes del poble o ciutat, escoltant els seus comentaris, veient com gaudeixen de la màgia del pessebre.
Enric Benavent Vallès
