Goigs de Cornet

“Siau nostra protectora”
Goigs a la Mare de Déu de Cornet (Sallent)

Els goigs constitueixen un gènere a part en l’àmbit de la cançó popular religiosa, tant per la seva antiguitat als països de parla catalana, per la seva estructura literària i fesomia melòdica, com per la seva materialitat gràfica. Són textos que glossen els set goigs de la Mare de Déu, en el seu orígen, però més endavant també ho faran sobre la vida d’un sant o d’una santa, els miracles que se’ls atribueixen o bé exalcen el poder d’una imatge determinada, un sant Crist, una Mare de Déu, una relíquia… i fins i tot hi haurà goigs de caràcter civil i de divertiment. Hi ha tants goigs com sants patrons i advocacions existeixen i més. El seu text està format d’estrofes i de tornades i la melodia s’adapta a aquest esquema. Coneixem els autors tant de la la lletra com de la melodia dels goigs més recents. Dels més antics, però, en desconeixem l’autoria i només identifiquem llocs comuns melòdics segons les geografies diferents del país.

El cant dels Goigs ha estat un factor d’identitat tant dels feligresos d’una contrada i ermita determinada, com també, en certa manera, de la pròpia llengua dels països de parla catalana. Així s’esdevé en la interpretació vibrant que fa la parròquia de Cornet (Sallent, Bages) en cantar els goigs en el seu dia de la festa major, el 15 d’agost. És d’assenyalar l’acompanyament de l’harmonium que se sent al fons.