Goigs d’imatges de la Mare de Déu trobades

Goigs d’imatges de la Mare de Déu trobades en la noble ciutat de Barcelona és una col·lecció integrada per 72 reproduccions poètiques cantades en actes religiosos a la capital catalana, que l’editor Salvador Torell i Eulàlia, (Torrell de Reus) va imprimir l’any 1959 a la ciutat de Barcelona afegint expressament, al revers de cadascun dels documents, una breu tradició recollida pel folklorista Joan Amades.

Els goigs, com a fulls d’imatgeria, tenen un disseny singular. Una Orla els emmarca, una Capçalera anuncia el nom de la Mare de Déu, una Imatge en fa vistosa la iconografia, uns Ornaments en forma de gerros florals o àngels l’envolten, un Text en columnes en lloa un cant o poema, una Oració en fa possible la pregaria, una Partitura el cant…

De la col·lecció, com a exemple, en reproduïm la tradició popular en la qual l’Amades exposa com fou trobada la imatge de la Mare de Déu del Pi, venerada a Barcelona on diu: “Temps era temps que els paratges baixos del Raval, fins vora de la Ronda amb el Paral·lel, tot era mar i si fa no fa pels voltants del monestir de Sant Pau del Camp hi havia una platja de pescadors. Un dia un dels pescadors trobà que li havia desaparegut la seva barqueta. Cercà per tot arreu i no la va trobar enlloc i decidí fer-se’n ell mateix una altra com millor pogués. Proveït d’una destral se n’anà a tallar llenya a un bosquet de pins que hi havia aleshores pel paratge on és avui plaça del Pi i Pla de la Boqueria, i en clavar la destral al primer pi, va sentir com un gemec i va veure sortir un gran resplendor del trau que havia fet. Sorprès va mirar dins del tronc i va veure una imatge de la Mare de Déu que va treure de l’amagatall i va posar al cim de l’arbre. En fer saber la troballa entre els seus companys de pesca tots van acudir a venerar la imatge i amb ells molta altra gent, i aviat tota la ciutat; i la devoció va ésser tanta, que van erigir allí mateix una ermiteta que el pescador afavorit pel prodigi en fou el primer ermità i, tant va crèixer la devoció, que no trigà en fer-se precisa la construcció de l’actual església del Pi dedicada a la imatge trobada dins d’un tronc quan aquell paratge era un bosquet.

Segons una variant de la tradició, quan la invasió de Barcelona pels moros, la mar arribava fins al paratge on s’escau avui el Pla de la Boqueria, indret on donava la platja poblada per un barri de pescadors que varen oferir molta resistència als sarraïns. El bosquet de pins a que ens hem referit, es trobava, doncs, vora de l’aigua i l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Pi s’aixecava prop de la sorra.”